1Q84 (llibres 1 i 2)

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Any de publicació: 2011
Editorial: Empúries
Pàgines: 784
ISBN: 9788497876865

Haruki Murakami pot agradar més o menys, però s’ha de reconèixer que és un autor especial. Les seves obres fugen dels tòpics i de la narració supèrflua dels best-sellers, però això no impedeix que tinguin un reconeixement mundial. Per damunt de tot, qualsevol dels texts de Murakami està tacat d’una pàtina d’originalitat que l’allunya de la literatura tediosa. Amb 1Q84, l’autor no es desenganxa de l’estil que el caracteritza però marca de nou la diferència; Murakami empra les mateixes eines narratives que li han proporcionat un èxit intercontinental per captivar el lector amb una història surrealista, ambiciosament complexa i sorprenentment versemblant.

1Q84 és una novel·la de pols oposats. Tengo, professor de matemàtiques, i Aomame, instructora d’arts marcials, constitueixen els pilars d’una obra fantasiosa però alhora plagada d’elements reals. Sense voler-ho, ambdós protagonistes es veuen immersos en una trama de corrupció, assassinats, sectes i abusos a menors que els abdueix i els transforma. Tanmateix, rere aquesta cortina d’acció contínua, Murakami amaga una història pausada però trepidant on hi disfressa un dels tòpics més utilitzats en la literatura romàntica.

L’autor s’apropia del Japó de 1984 per modificar-lo parcialment i convertir-lo en l’escenari de 1Q84. Tengo i Aomame habiten en un Tòquio que s’assembla però no s’ajusta perfectament a la ciutat relatada als llibres d’història. Dues llunes enlloc d’una, habilitats extraordinàries i personatges que no són del tot humans constitueixen alguns dels elements que aporten a la novel·la la connotació surrealista tant present en les obres de l’escriptor japonès.

De la mateixa manera, l’argument s’erigeix sobre fenòmens actuals, amb un nombre d’elements fantàstics reduït al mínim. El surrealisme de l’autor no rau en històries increïbles en móns meravellosos, sinó en un tractament diferent i estrany de la quotidianitat. Les reaccions dels personatges, la concatenació d’accions i el desenvolupament del relat són trencadors perquè no es corresponen al que es considera “normal”. I és aquesta, segons la meva opinió, la qualitat més atractiva d’Haruki Murakami; més enllà d’un argument que enganxi o d’un estil narratiu detallista, l’escriptor japonès atrau per la seva capacitat de transportar al lector en un món d’incoherències i irrealitats però amb reminiscències a una quotidianitat universal, fins al punt que l’escenari construït esdevé proper i curiosament desconegut a la vegada.

1Q84 desprèn la màgia inquietant d’Haruki Murakami, on res és el que sembla i en qualsevol moment el món pot capgirar-se de dalt a baix. En aquest cas, Murakami ha sabut esquivar hàbilment els perills de l’èxit. Després de la bona rebuda de Kafka a la platja, l’expectació per a la propera obra de l’autor feia trontollar aquesta essència autèntica amb el risc de caure en la fórmula fàcil dels best-sellers. És cert que 1Q84 té aspectes criticables, com la tendència a omplir pàgines amb històries secundàries (i prescindibles), el recurs fàcil de recórrer a l’acció continuada, que assegura l’atenció del lector menys exigent, i la repetició de fragments filosòfics que tant agraden als amants de la narrativa esotèrica. Tanmateix, s’ha de reconèixer que Murakami ha aconseguit un fenòmen poc habitual en la literatura contemporània: crear una obra original i innovadora que desperta l’admiració d’un públic sense fronteres.

També se n’ha parlat als blogs Llibres i punt, Nosaltres llegimEl que llegeixo.


Advertisements

6 thoughts on “1Q84 (llibres 1 i 2)

  1. Sempre tinc problemes quan miro de descriure l’atmosfera dels llibres de Murakami. Te n’has sortit prou bé, però cal donar-hi moltes voltes per aconseguir acostar-s’hi una mica. A mi em va agradar molt també, ja ho saps, ja he llegit també la tercera part. És cert que potser és una mica redundant, però és el que té que hi hagi dues històries paral·leles que no es troben, moltes coses passen per duplicat, cal explicar-les dos cops. Els punts de trobada no són físics, ni mentals, sinó conceptuals. Per mi és una obra molt aconseguida, i l’estil d’aquest bon home m’enganxa moltíssim. A veure amb què ens sorprendrà després de tancar la trilogia. Ja tinc ganes de saber-ho.

  2. L’acabo de començar i encara que al principi no m’estigui enganxant massa, després de llegir el teu post penso que m’agradarà. M’agrada el teu blog. Posaré l’enllaç al meu blog per poder-te seguir.

  3. Uff!
    Només he llegit un llibre d’en Murakami i em va costar acabar. He llegit ressenyes per a tots els gustos, encara que, majoritàriament positives. Suposo que acabaré donant-li una segona oportunitat, el problema es trobar el moment.

  4. Com visc sempre a la parra no m’havia enterat fins fa dos dies que la tercera part ja havia sortit. Em va agradar molt i primer vaig pensar que s’havia acabat amb els dos primers, i jo pensant això s’ha acabat en punta… jajaja.

    A vore si aconsegueixo el tercer ràpid ara que encara tinc la història recent 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s