La sonrisa etrusca

Títol: La sonrisa etrusca
Autor: José Luis Sampedro
Any de publicació: 2011 (1985)
Editorial: Destino
Pàgines: 352
ISBN: 9788423343928

Si gaudiu amb la calidesa italiana que, no sé gaire com, transmeten les novel·les del país mediterrani, aquesta és la vostra obra. La sonrisa etrusca és una oda a la vida del dia a dia, dels petits detalls i dels conflictes sense importància. No hi trobareu grans reflexions filosòfiques ni cap tema desenvolupat en profunditat, però a canvi us regala un grapat de pàgines simpàtiques i divertides amb uns personatges entranyables.

Salvatore és un vell pastor de Calàbria que es trasllada a Milà, a casa del seu fill gran, per culpa d’un càncer que poc a poc li va prenent la vida. El protagonista, completament arrelat a un entorn rural que l’ha fet brusc, rondinaire i pobletà, arriba a la ciutat remugant de tot el que l’envolta. El deix d’amargor que desprèn als inicis, però, ràpidament es converteix en fum gràcies a Bruno, el nét de Salvatore. Bruno és un nadó trapella que, sense voler, transforma el seu avi i alhora demostra que l’amor a la vida pot vèncer (almenys temporalment) la mort.

La tossuderia de Salvatore per viure fins que el seu nét l’anomeni avi és el motor d’una història sense grans pretensions més enllà d’encomanar optimisme a qui la llegeixi. A la vegada, la novel·la obre molt de retruc el debat sobre la cura de la gent gran per part dels fills, com també fins a quin punt és lícit allargar una vida que, sense medicines, ja s’hauria acabat. Per damunt de tot, però, La sonrisa etrusca arrenca somriures a un lector avesat als maldecaps quotidians i li permet fer amistat amb unes persones anònimes però carregades de tendresa i esperança.

Anuncis

5 thoughts on “La sonrisa etrusca

  1. Una novel·la de la qual guardo un bon record, entranyables els personatges… una història bonica, que ens demostra que la senzillesa és de vegades un valor afegit, no cal grans pretensions, ni personatges heroics per bastir una bona història,.

  2. mira per on, la tinc a tocar a punt de començar quan l’ulisses em deixi un respir. La ressenya que en fas em fa venir més ganes de llegir-la.

  3. L’estic llegint ara mateix i m’està agradant. (vaig per la meitat) Vaig a un ritme lent perquè, per mi, és una història d’aquelles que es pot llegir a poc a poc i sense presses. M’agrada. Coincideixo amb tu: és una història tendra. I el Salvatore em té el cor robat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s