1984

Títol: 1984
Autor: George Orwell
Any de publicació: 2009 (1949)
Editorial: Destino
Pàgines: 352
ISBN: 9788423341658

Llegia l’altre dia al blog Bona nit i tapa’t aquesta gran veritat: “No es pot recomanar un llibre a la babalà, només perquè ens ha agradat molt.” En aquest cas, però, haig d’emprar la frase a l’inrevés: no es pot deixar de recomanar un bon llibre només perquè no ens ha agradat prou. 1984 és una novel·la visionària, amb una càrrega política impressionant i una història terriblement inhumana. Tanmateix, abans d’encetar la ressenya haig d’esmentar també que 1984 m’ha decebut i fins i tot en ocasions se m’ha fet un xic pesada.

Amb un planeta Terra en conflicte permanent com a teló de fons, Orwell dibuixa un escenari governat per un Gran Germà que ho domina i ho controla tot. Els éssers humans estan sotmesos completament a la vigilància opressiva de l’autoritat per excel·lència, que disposa d’un poder absolut i sense fissures, impossible d’abolir. En aquesta gàbia de ferro, que recorda inevitablement la teoria del sociòleg Max Weber sobre el capitalisme, el protagonista de la novel·la enceta una incipient i solitària revolta amb l’esperança de canviar alguna cosa.

La política és el pilar bàsic de 1984, que sota l’excusa d’una història anònima presenta reminiscències marxistes, comunistes, socialistes i en part també conservadores. Tot i que l’obra pot semblar una crítica directa a la societat posterior a la Segona Guerra Mundial, l’autor no deixa entreveure en cap moment quina és la seva posició respecte la situació que planteja. Més aviat, 1984 resulta un assaig filosòfic on Orwell dispara cap a totes bandes en contra dels diversos plantejaments polítics que predominaven, en el seu moment, a l’Europa dels anys 50.

I és aquí on rau, segons el meu parer, l’essència i la gràcia de la novel·la. L’autor presenta una realitat distòpica que, en el moment de publicar l’obra, tenia assegurada una forta polèmica com a resposta. Cal valorar, doncs, el coratge de tirar endavant una novel·la d’extrems, i sense la mínima certesa d’un resultat positiu per part d’un públic que tant podia reaccionar molt bé com molt malament. De la mateixa manera, no es pot deixar de mencionar la capacitat d’Orwell per crear un món paral·lel que recorda a una Europa de postguerra però a la vegada compta amb trets innovadors i diferenciats que sorprenen en petita mesura.

D’altra banda, però, no puc acabar la novel·la sense mencionar que les disgressions filosòfiques de 1984 són en alguns fragments excessivament llargues, sense un discurs massa clar i tacades d’opacitat. Personalment, he tingut la sensació que l’autor no acabava d’arribar enlloc, i que els monòlegs polítics tan sols servien com una arma per reproduir crítiques vers les teories predominants sense plantejar alternatives, fent ús d’arguments potents per despertar l’atenció -però no el reconeixement- del lector.

Advertisements

4 thoughts on “1984

  1. En referència al que dius al principi, estic d’acord amb tu. Que a nosaltres no ens acabi d’agradar una cosa tampoc és motiu suficient per no recomanar-la. Això vaig fer amb ‘Olor de colònia’ al Llibres, no és el meu estil, però això no vol dir que no sigui un bon llibre.

    I pel que fa a 1984, què dir? Comparteixo amb tu aquestes apreciacions, a estones es fa pesat i divaga fins que et perds, si ara em preguntes el final del llibre, només tinc flaixos del que passa, però no en recordo massa. El que sí que recordo és que em va semblar molt bon llibre i em vaig quedar amb la sensació de que descriu una realitat que sembla exagerada, però que no està tan lluny del que vivim. Però debatre això seria propi d’un altre tipus de blog, parlem del llibre aquí. Em va agradar, ja et dic. I a arrel de llegir 1Q84 de Murakami, del qual acaba de sortir la tercera part, per cert, em va venir de gust llegir aquest altre cop. Encara no el tinc a la llista, però qualsevol dia l’agafo i faig una rellegida. Espero que m’agradi tant com el primer cop que el vaig llegir. Crec que és un llibre que val la pena rellegir, per tenir algunes coses molt presents, i que no se’ns oblidin.

  2. comparteixo 100% la reflexuió sobre les recomanacions
    1984 el vaig començar fa molt de temps i em va caure de les mans. Sempre he pensat que algún dia li havia de donar una nova oportunitat… però encara no ha arribat el dia!

  3. Hola! Jo també segueixo en Xexu i estic d’acord amb el que comentes …sobre el 1Q84…estic pendent de tenir la tercera part…en sabeu ja alguna cosa? Ha sortit fa res no??
    Per cert, m’agrada el teu blog, me l’apunto per seguir-te!
    Fins aviat doncs!

  4. Em sembla a mi que hi ha coses que afloren en 1984, més enllà i al marge del pamphlet socio-polític, que moltes vegades no es diuen.
    Com alló de les 2 Inglaterres, la civilitzada petitburgesa i la salvatge i proletària. Em sembla que això surt – en un moment donat (parlo de memòria) – en la mirada del protagonista, ambivalent entre pena i enveja cap a aquesta gent que viu per sota, inconscient del jou totalitari, bolcada en un viure desbocat i incontrolable, amb una plenesa breu de la seva vida, pocs anys, però intensíssim de bellesa i festejos i amor i prepotència vital, per acabar de seguida embrutits pel treball alienador, l’alcool i massa fills generats sense pensar-hi. Però verdaderament vius! Comparats al grisor de l’oficinista.
    Una mica com certs personatges d’Irvine Welsh…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s