Cinc nits de febrer

Títol: Cinc nits de febrer
Autor: Eduard Márquez
Any de publicació: 2009
Editorial: La Butxaca
Pàgines: 121
ISBN: 978-84-9254-981-8

Per als que ja coneguin Eduard Márquez, poca cosa es pot afegir a favor seu. N’he parlat reiterades vegades amb La decisió de Brandes i L’últim dia abans de demà, i temo repetir-me en alabar altre cop la seva obra. L’estil acurat de l’escriptor, la brillant capacitat de narrativa i la seva habilitat per transmetre allò que vol amb les paraules precises es plasmen una vegada més a Cinc nits de febrer. Márquez aconsegueix altre cop amb èxit crear una atmosfera carregada de sentiments on els personatges transiten entre un passat turbulent i un present gris.

Les novel·les de l’escriptor solen basar-se en personatges turmentats, dèbils i insegurs. En aquest cas, un protagonista melancòlic per la pèrdua de la seva parella se submergeix en la recerca del passat d’ella, que es desgrana sense treva al llarg d’aquestes cinc nits de febrer.

A mesura que avança per les fites del passat, Larson descobreix els matisos de Sela i esdevé, probablement una mica massa tard, testimoni d’una obsessió que ha desembocat en la fi de la parella. El passat que amaga Sela és convuls i fa estremir, però mostra fins a quin punt l’ésser humà és susceptible d’aferrar-se a qualsevol persona, encara que sigui perjudicial, quan s’està sol.

Cinc nits de febrer és un clar exemple que la qualitat prima per sobre de la quantitat. Amb les pàgines justes, Márquez construeix una obra intensa on el lector tambaleja entre la pesantor de la pèrdua i el record recent d’una història massa perfecta per no tenir final.

També se n’ha parlat als blogs Viu i llegeix i Un altre invent.

Advertisements

5 thoughts on “Cinc nits de febrer

  1. Acabo de llegir la meva primera obra de Márquez (L’últim dia abans de demà) i m’he quedat amb sensació que no serà l’última. Tot i que diuen que no és la millor, em faig una idea de la manera d’escriure de l’autor, és pertorbador, estripa. Sembla mentida que ens pugui agradar veure les baixeses humanes d’aquesta manera tan crua, però crec que ell ho fa molt bé. Ara vaig mirant què recomaneu d’ell per veure quina ha de ser la meva següent lectura, aquest me l’apunto, i mira que només de llegir l’argument ja em fa esgarrifar…

  2. Només he llegit una novel•la i fa molt poc, realment té un estil peculiar.

    L’argument d’aquestes cinc nit sembla atractiu i em fa més el pes que “L’últim dia abans de demà”.

  3. He llegit les tres primers de Márquez i m’han agrdat totes tres, però potser ja comencen a ser un pel repetitives. Estan molt ben escrites i remouen per dins… però tinc una mica la sensació que s’assemblem massa en la manera i en el to.

  4. Una ressenya fenomenal, et fitxarà Márquez per a les contraportades dels seus llibres. Tal com la presentes, l’hauré de llegir.
    Dius que un dels temes és la pèrdua i recorde que també ho era en L’últim dia abans de demà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s