La felicitat dels dies tristos

Pere Antoni Pons construeix amb La felicitat dels dies tristos una novel·la impregnada de nostàlgia i aflicció. A través d’en Tabou, el lector s’enfosa en una vida tacada per la confusió i la incertesa que es deriven d’un malestar permanent i profund amb un origen desconegut. El protagonista, un jove mallorquí establert a Barcelona, deambula entre la universitat i les festes d’estudiants cercant-se a si mateix sense èxit.

L’apatia que caracteritza en Tabou xoca amb l’eufòria que li genera l’Elisenda, una noia de la seva classe que idealitza fins a l’exageració. Entre la tristesa dels dubtes existencials i l’alegria dels instants amb la dona dels seus somnis, en Tabou balla a les danses dels altres sense apropiar-se d’una identitat que el convenci i el faci especial.

La novel·la traspua filosofia i reflexions al voltant de l’existència humana mitjançant un estil acurat que frega els límits de la prosa més formal. A estones repetitiva, l’obra adquireix valor gràcies a l’excel·lència d’una narrativa preciosista i, malgrat que l’argument no és original, aporta sentit i cos a la novel·la.

Advertisements

2 thoughts on “La felicitat dels dies tristos

  1. Fa un temps em van dir que el llegís, i era quan tenia una temporada molt baixa. No sé si és perquè et pot animar, o perquè hi ha algú que està més perdut que tu. Començo a veure quina mena d’històries t’agraden, i em sembla que no sempre coincidirem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s