La papallona negra

La papallona negra és una espiral d’emocions, passió i sentiments que xucla el lector des de les primeres pàgines i que se l’emporta en un viatge estrepitós. Les polaritats i els contrasts entre els protagonistes construeixen una història de blancs i negres que al llarg de l’obra proven de mesclar-se sense assolir l’èxit absolut. L’escenari, entre la Catalunya rural i conservadora i la Barcelona més urbana i cosmopolita, ajuda a reforçar el caràcter oposat d’una història que trasbalsa i impacta per damunt de tot.

En Jordi és l’hereu d’una casa pairal catalana i la seva vida està marcada per les tradicions que segueix des de fa moltes generacions la seva família. L’agricultura i la ramaderia, els negocis per excel·lència de la masia, construeixen un futur incert per a l’economia de la casa, de manera que la família decideix abandonar els camps i les granges i encetar una empresa de turisme rural. Tanmateix, el destí d’en Jordi, lligat a les terres, segueix intacte com a primogènit de la saga Montalà, i el fet que tingui vora 30 anys i encara no s’hagi aparellat resulta una preocupació cabdal per als pares del protagonista.

Aquesta problemàtica sembla resoldre’s amb l’aparició de la Martina, una estudiant universitària atractiva i llesta que enlluerna en Jordi des del moment en què les seves vides topen casualment. Els dos protagonistes inicien una relació tumultuosa, salvatge i carregada d’un erotisme estrident. Entre viatges llarguíssims de cotxe per veure’s, les seves trobades es converteixen en el punt de confluència entre la delicadesa i la sensualitat d’ella, que enamoren bojament en Jordi, i les formes brusques però segures i càlides d’ell, que tan atrauen la Martina. Els instants que comparteixen encenen un foc intens que perdura al llarg de tota l’obra, però el vincle entre els protagonistes pateix alts i baixos i les diferències entre ells fan que la seva relació convulsioni i trontolli sense parar.

La veu narrativa d’Antoni Pladevall és punyent i forta. L’estil s’adequa completament en el context de la situació i en la ment de cada personatge, ja sigui en Jordi, la Martina, o bé tots aquells protagonistes secundaris que ens fan arribar amb una veu tènue però impecable la seva història particular. Així, l’autor combina l’amor apassionat d’en Jordi i la Martina amb les experiències, una mica més apagades pel passat, d’aquells que embolcallen els protagonistes. I com a rerefons d’una història romàntica molt particular, s’amaga la plasmació de les transformacions econòmiques de la Catalunya rural i la degradació d’una pagesia estancada en costums ancestrals que han perdut el sentit.

Anuncis

4 thoughts on “La papallona negra

  1. Ostres, m’has deixat amb la mel a la boca.
    Terra de lloguer té algun element d’aquesta papallona negre o al inrevés, no sé quina es va escriure primer, sobretot pel que fa a l’oposició en certa manera de rural/urbà. Els sentiments en Terra de lloguer són individuals però representen a una col•lectivitat, en canvi potser en papallona negre parla més dels sentiments dels personatge com a individus (pel que dedueixo de la ressenya). M’has fet venir ganes de llegir-lo. 😀

  2. El vaig comprar però vaig cometre l’ERROR de deixar-lo ense haver-lo llegit (quina ràbia !!!)
    L’hauré de demanar (primer hauré de recordar a qui el vaig dexar…)i

  3. Retroenllaç: La papallona negra | Quadern de mots

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s