3096 dies

Probablement recordareu la història de Natascha Kampusch, una adolescent que va ésser segrestada quan tenia 10 anys i va romandre reclosa fins als 18, quan va aconseguir escapar-se. La notícia de la resolució del segrest va tenir molt ressò mediàtic, especialment per la relació que s’establí entre la noia i el segrestador, un vincle que es va criticar molt des dels mitjans com “el resultat del síndrome d’Estocolm que patia Natascha”.

Ara, quatre anys més tard de l’alliberament, la Natascha ha publicat un llibre on narra amb veu pròpia la seva experiència. 3096 dies és la resposta de la Natascha a les crítiques (poc fonamentades, segons el seu parer) que han derivat dels debats i de l’opinió pública del cas, on s’ha estès la definició de “trastorn mental” per parlar de la seva actitud durant el segrest.

En primera persona, la Natascha exposa amb un discurs molt potent i íntim la història que ha marcat la seva existència. Des d’una infantesa tumultuosa, fins al moment del segrest i la llarga tortura de romandre reclosa i completament sotmesa a la voluntat del segrestador, l’obra esdevé un testimoni molt intens de l’experiència de la Natascha. Com es pot preveure, 3096 dies és un recull esfereïdor sobre un esdeveniment injustament real. La tortura constant que va protagonitzar l’adolescència de la Natascha es percep en tots els hàbits i costums cruels que guiaven el seu dia a dia. En l’àmbit físic, la rutina de la Natascha es constituïa de treballs extenuants i pallisses horribles en tots moments, i en l’àmbit psicològic estava sotmesa a la violència implícita del segrestador, que li demanava en tot moment una submissió i un agraïment permanents, com també una adoració malaltissa a la seva figura.

La qualitat de l’obra rau en la sinceritat de la narradora. La veu de la Natascha fa arribar al lector totes les emocions, sensacions i pensaments que van acompanyar-la durant els vuit anys de reclusió. La narradora, però, decideix què vol donar a conèixer i què es vol guardar per ella mateixa, posant de manifest així una maduresa sorprenent a l’hora de tractar amb tot plegat. 3096 dies és una d’aquelles obres que demostren que la literatura no és només una eina d’evasió, sinó que també té la capacitat de plasmar una realitat que, per molt crua que sigui, cal conèixer per combatre i fer-hi front.

Advertisements

4 thoughts on “3096 dies

  1. Ostres, ha de ser molt dur. D’entrada no és un llibre que m’atregui.
    Hi ha una cosa que dius que m’ha agradat “la literatura no és només una eina d’evasió” suposo que per la Natascha l’escriure ha estat el bàlsam o l’ajut per redreçar/ordenar la seva vida. Vist així, això no és criticable.

    • En principi l’ha escrit ella, tot i que sempre quedarà el dubte de fins on han posat cullerada els editors…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s