L’últim dia abans de demà

Si teniu L’últim dia abans de demà a tocar, a punt per començar a llegir, abans d’endinsar-vos-hi agafeu aire, ompliu-vos-en els pulmons al màxim, i prepareu-vos per no deixar-lo anar fins a la última paraula de la novel·la. Perquè Eduard Márquez presenta una història que ofega i que supura angoixa per totes les pàgines. L’últim dia abans de demà  és una porta mig oberta a les emocions i als sentiments més profunds d’un protagonista dèbil, que fa seu el lector i li aboca sense demanar permís les misèries que l’encadenen i li impedeixen alçar-se de nou per gaudir de la vida que l’espera.

Uns personatges carregats de dolor, un estil narratiu sintètic, i un escenari que va i ve entre el present i el passat configuren una obra intensa i punyent, on el patiment és present arreu. Les conseqüències d’una infantesa doblement perduda es barregen amb petits moments de felicitat que són un oasi massa fugaç per gaudir-ne plenament. La història oscil·la entre un passat amarg, que rau en la memòria d’un protagonista confús davant les seves vivències, i un present demolidor, que li recorda en cada moment les mancances arrencades pel destí o per l’atzar.

Dins aquest remolí de sentiments i experiències, l’amistat s’hi fa un lloc i adopta una aparença benevolent, simpàtica. L’amor també hi apareix disfressat de diverses formes que, malgrat les possibilitats, no desemboquen en un final feliç. És una novel·la colpidora, regnada per les decepcions i la incertesa en una història que no cedeix cap moment de treva ni al lector ni als personatges que la formen.

L’estil minimalista d’Eduard Márquez demostra amb èxit un cop més que no calen redundàncies ni paràgrafs eterns per transmetre l’essència de les emocions humanes. Amb les paraules exactes, l’autor atrapa al lector dins el mar tumultuós del protagonista i no li permet ni un instant de pausa fins al final en una història emocionalment punxeguda però literàriament impecable.

També se n’ha parlat al blog de Viuillegeix, al blog de l’Espolsada i al blog Llegeixes o què?.

Advertisements

16 thoughts on “L’últim dia abans de demà

  1. Ostres, ara m’han sorgit dubtes… Me’l vaig comprar l’altre dia a arrel d’una molt bona crítica que en vaig llegir, i tot i que encara no li toca, en passaran uns quants abans que ell, voldria saber si aquest llibre és recomanable o és d’aquells que et pots sentir identificat i fins i tot fer-te mal. La veritat és que no estic per anar llegint coses que em recordin la meva situació… Podries contestar-me si és recomanable llegir-lo si et sents una mica emocionalment inestable? Lectures no me’n falten, només vull saber si he d’esperar un millor moment perquè el llibre no m’afecti. Gràcies.

    • És un llibre molt recomanable, però crec que l’estat d’ànim és important: cal trobar-se en un bon moment emocional per gaudir plenament de l’obra, així que jo t’aconsello aparcar-lo per més endavant i ara endinsar-te en lectures més alegres i amenes, que provoquin somriures més que no pas la càrrega emocionalment negativa de ‘L’últim dia abans de demà’. Espero que, quan el llegeixis, t’agradi. Ànims!

  2. És un llibre molt dur, però molt recomanable. Té dues cares com la vida mateixa, potser Xexu que el deixis quan estiguis una mica més animat.

  3. Hola, no he llegit res de l’Eduard Márquez i, veien com en parlen els blocs i, tafanejant pel teu, me n’heu fet venir ganes. Només he llegit la primera pàgina de L’últim dia abans de demà i em va sortir un ostres! , sembla duríssim. L’apunto a la llarga llista.
    Fins aviat.

  4. Gràcies per la resposta! Bé, llegeixo una mica de tot, encara que no sigui per somriure, però tampoc és qüestió de posar-se a la boca del llop, suposo. Et faré cas i li buscaré un millor moment. El que està clar és que caurà, perquè està aquí al costat esperant, i tard o d’hora em cridarà. Gràcies altre cop.

  5. Està a la llista, però encara en tinc perdent un dels altres tres que ha escrit i no sé quin caurà primer. Els dos que he llegit m’han agradat molt. Això sí són dels que fan patir, tots diria jo.

  6. Felicitats per l’apunt! És un gran llibre per molts motius… Només fa falta donar un tomb per la blogosfera i veure com ens ha impactat i entusiasmat la seva lectura!

    Em repeteixo: felicitats per l’apunt! No deixo de llegir-te…

    SU (ep, i gràcies per citar Llegeixes o què!?)

  7. Ahir me’l va recomenar un amic i avuí l’he llegit. Realment colpidora la història, t’encomana melangia i tristor, és dura, intensa, directe … no coneixia l’autor i m’agradaria llegir alguna altra obra seva. Quina de les seves novel.les anteriors em recomenaries?
    Gràcies

    • Hola Jordi, veig que compartim una opinió semblant sobre la novel·la. Si t’interessa Eduard Márquez, també pots llegir “El silenci dels arbres“, una història colpidora però molt intensa. D’aquest autor també he llegit “La decisió de Brandes“, que és una obra amb una prosa preciosa i potser no tant dura com la primera que et recomano. Ambdues em van agradar molt. Espero ser-te d’utilitat!

  8. Hola, haig de fer un treball sobre un llibre que tingui alguna relació amb la guerra civil espanyola o sino més amb la situació social que hi havia en aquells moments.
    “L’ultim dia abans de demà” me l’han recomanat però m’agradaria saber si el temps o l’escenari en que es desenvolupa l’obra és la que busco.
    Moltes gràcies.

    • Hola, doncs em sap greu dir-te que “L’últim dia abans de demà” no fa esment a la guerra civil espanyola. És cert que el protagonista recorda el seu passat, però aquest se situa més aviat en un context de postguerra i tampoc es posa molt d’èmfasi en la situació d’aleshores. Gràcies pel comentari!

  9. M’ha agradat molt la ressenya, igual que el llibre. Jo també l’havia comentat fa poc, però has dit moltes coses que haguera volgut dir.

  10. Retroenllaç: Cinc nits de febrer « Un racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s