Codi genètic

Malgrat les connotacions científiques del títol, aquesta obra no es tanca a cap col·lectiu professional en concret. Codi genètic ens convida a conèixer un escenari poc habitual -les històries i embolics dins un institut d’investigació neurològica- però a la vegada prou rellevant per a la nostra societat. Mitjançant un estil lleuger i simpàtic, Amàlia Lafuente ens obre les portes del món de la recerca per posar de manifest allò que acompanya l’ésser humà a tot arreu: injustícies, enveges i ambicions acompanyen el lector al llarg d’una obra trepidant que reflecteix com el poder i els interessos d’uns pocs condicionen i determinen la vida de molts.

La Marina Fontcuberta és una becària de l’Institut de Neurociències que aspira a descobrir un fàrmac contra l’Alzeheimer. Una protagonista amb uns principis ferms, segura de si mateixa i completament dedicada a la seva feina ens transporta a la dura realitat d’aquells bons estudiants que, amb unes ganes boges d’avançar, topen amb barreres institucionals i pateixen les desigualtats de poder dins el món de la recerca científica. Malgrat les fortes conviccions de la protagonista, l’ètica i la moral trontollen a l’hora d’enfrontar-se a situacions límit que la posen entre l’espasa i la paret i li fan qüestionar la seva integritat com a persona.

Codi genètic ens obre les portes als laboratoris d’investigació per ensenyar-nos un món desconegut per aquells que no hi tenen accés directe. L’obra, però, fuig dels tecnicismes característics de la parla científica i ens ensenya amb subtilitat que el cripticisme dels investigadors es pot trencar si el lector és receptiu a conèixer el món científic. D’aquesta manera, el lector es familiaritza gairebé sense adonar-se’n amb fàrmacs, fórmules químiques i estabularis amb ratolins destinats a l’experimentació.

Intriga, emocions i professionalitat es barregen en una combinació sense fissures que enganxa al lector des de les primeres pàgines. Codi genètic demostra que qualsevol escenari és vàlid per una bona novel·la si l’escriptor sap com adequar l’espai perquè el lector s’hi senti còmode i a la vegada vulgui conèixer-ne més des de l’inici de la lectura.

Per cert, potser és casualitat, però m’ha sobtat el fet que l’autora es digui de cognom Lafuente i que la protagonista tingui com a cognom Fontcuberta. Una referència casual?

També se n’ha parlat al blog “Llibres, i punt!“. I si us interessa, aquí teniu l’enllaç del blog de l’autora.

Anuncis

3 thoughts on “Codi genètic

  1. M’alegro que t’hagi agradat tant com a mi. Trobo que és una novel·la fresca i molt fàcil de llegir, per ser que està ambientada en el món de la ciència, un món que de vegades sembla tan llunyà de la gent del carrer, però que per dins està tant o més podrit que qualsevol ambient laboral, i això sí que t’ho dic per experiència pròpia. I parlant d’això, jo també em vaig quedar amb la impressió que en el llibre hi havia més d’autobiografia del que l’autora vol donar a entendre. Estic segur que algunes de les coses les ha vist amb els seus propis ulls, quan no viscudes a la seva pell.

    Qui m’ho havia de dir a mi que estaria comentant un llibre seu uns set o vuit anys de veure-la passejar-se per classe explicant-me coses sobre fàrmacs…

  2. Hola, jo vaig llegir el llibre i en tinc un bon record. A vegades, pels qui no coneixem el món de la recerca o de la investigació des de dins ni des de fora, se’ns fa una mica difícil associar-lo amb les enveges i corrupcions que ens tenen tan acostumats ambients com els de la banca, o la construcció. Per això, els llibre, em va semblar original. És de lectura entretinguda, encara que hi hagi algun element més recargolat.

    Fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s