Sunset Park

Reconec que la capacitat d’Auster per transmetre un estat emocional al lector és sorprenent. Amb Sunset Park, l’autor traspassa la resignació davant una realitat inabastable que comparteixen els personatges a través d’un cúmul d’històries entrelligades i plenes de melancolia. Sunset Park és una novel·la introspectiva, on qualsevol esdeveniment està carregat de l’amarga acceptació de la realitat que envolta tota l’obra.

És una novel·la grisa, on un remolí de personatges que tenen el fracàs i la incertesa constants com a punts en comú exposen la seva existència amb l’humiltat característica dels “desgraciats”. Els protagonistes de l’obra són anti-herois, persones especials però no pel reconeixement social de les seves qualitats sinó per fugir del model d’individu que ha estereotipat la societat. Són persones estranyes, fugisseres, tancades i esquerpes però amb una capacitat sorprenent per a tirar endavant.

Sunset Park no narra grans episodis èpics ni històries fantàstiques protagonitzades per herois immortals. Tanmateix, és una novel·la sobre la superació i el poder de la força de voluntat, que es plasma a través del dia a dia dels protagonistes i de les seves petites accions. Són persones que assumeixen el seu destí i, davant la seva minça trajectòria, treballen per construir la vida que els omple, malgrat que al lector li pugui semblar una existència trista i mancada de felicitat.

(Tot i això, em veig obligada a afegir un petit apunt: entenc que Auster tingui l’èxit que té per les seves qualitats narratives i la seva capacitat per arribar a l’ànima del personatge i transmetre tota la profunditat d’aquest al lector. Ara bé, haig de confessar que, en aquest cas, alguns fragments de l’obra se m’han fet extremadament pesats. Ja sigui per ignorància o bé per desinterès, quan parla del beisbol, afició per excel·lència del protagonista, el text se m’ha fet pesat i m’ha fet perdre en part aquestes ganes tant saludables de seguir llegint.)

També se n’ha parlat al blog Tumateix llibres.

Advertisements

6 thoughts on “Sunset Park

  1. Al final m’heu fet venir ganes de llegir-la. D’ell vaig llegir Tumbuktu i La nit de l’oracle i em van agradar força, en canvi Leviatan no la vaig poder acabar. El que comentes del beisbol també ho he llegit en més d’una ressenya.
    Fins aviat

  2. Sense llegir el llibre, però havent acabat just ara un llibre seu, veig clarament que la teva ressenya és d’allò més encertada. Les qualitats d’Auster són innegables, i narra la història com ningú. Ara bé, té un però, i és que a estones es fa molt pesat i la lectura és massa densa. És per llegir de tant en tant, trobo que massa llibres seus seguits et poden posar dels nervis. Així ho farem, no?

    Veig que estàs amb el ‘Codi Genètic’! Espero que t’agradi tant com a mi.

  3. Tampoc em va acabar de convèncer aquest de l’Auster malgrat que alguns dels llibres d’aquest autor són dels meus preferits. Els paràgrafs que comentes del beisbol se’m van fer pesats i tampoc em va agradar el final. El vaig trobar precipitat i incomplet. Bona ressenya!

  4. Encara que estic molt desconectada dels blogs de llibres, em va arribar la teva resenya per mail i no podia deixar de comentar-lo.

    Em vaig sentir molt decepcionada, he trobat al Paul Auster d’altres llibres, però no m’ha acabat d’agradar en molts moments. Vaig tancar el llibre una mica decepcionada… lo dels jugadors de beisbol no em va molestar, però es va deixar moltes coses interessants per contar crec…

    Records a tothom!

    BAJOQUETA

  5. La meva opinió potser no és del tot imparcial, ja que Auster és un dels meus escriptors de referència. A más a más, he fet l’esforç de llegir-lo en versió original, la qual cosa m’ha fet perdre cert matissos de la narració. Deixant de banda el tema del Baseball, aquest llibre m’ha fet sentir increïblement proper als seus personatjes. He compartit les seves frustracions, obsessions i temors. No explica grans històries, és cert, però arriba fins al fons de cada una d’elles, amb una profunditat poc habitual.
    Salut i lletres

  6. És cert que ha estat la meva primera lectura de Auster, però m’ha agradat molt. La manera com penetra en els personatges, trobo que te’ls serveix de manera exel·lent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s