El chino

No és un dels millors Mankell que he llegit, però la novel·la té la seva gràcia. L’obra arrenca amb un crim macabre: en un petit i aïllat poble de Suècia apareixen morts tots els seus habitants excepte dos, que no han sentit ni han vist res. Vinculada a l’esdeveniment per qüestions personals, una jutgessa s’involucra en la investigació que la porta a la Xina i als EEUU en una història de venjança i odi que ha perdurat al llarg de moltes generacions.

Mankell barreja la novel·la negra amb la novel·la històrica en un experiment que no aconsegueix donar tots els seus fruits. Malgrat que l’argument estira al lector perquè segueixi llegint, la intriga decau al llarg de les pàgines probablement per l’exagerada extensió de la novel·la. Els punts forts de l’escriptor es veuen reflectits en l’obra, que compta amb una paleta de personatges molt variats i alhora construïts de forma precisa i meticulosa; els protagonistes no són únicament la via per conèixer els culpables del crim, sinó que paral·lelament demostren les seves febleses personals, que els apropen al lector.

A més, les detallades descripcions que caracteritzen l’estil de Mankell també hi són presents, i els forts contrasts entre escenaris aporten un plus a l’obra. Tanmateix, la història trontolla i no acaba de desenvolupar tot allò que sembla prometre en un principi. És una narració entretinguda, que es podria equiparar a les d’escriptors novells, però si tenim en compte l’experiència de Mankell i les nombroses ocasions en què ha demostrat la seva qualitat literària, aquesta obra deixa molt a desitjar.

Advertisements

4 thoughts on “El chino

  1. Encara és hora que m’introdueixi a l’obra de Mankell, i aquest llibre em cridava l’atenció perquè en el seu temps en vaig sentir a parlar bé. Ara m’has fet enrere perquè el que expliques, salvant les distàncies, m’ha recordat a ‘La dona de verd’ de Indridasson, una barreja entre història i novel·la negra que no acaba de ser cap de les dues coses. Aquests nòrdics…

    No obstant, miraré de llegir alguna cosa més antiga de l’autor, que ja m’han recomanat, a veure si li trobo la gràcia. Aquest any, entre japonesos i suecs no surto d’aquí!

    Bé, sí que surto, perquè ara que veig aquí al costat la teva lectura actual, també estic amb Auster. I m’està agradant més del que semblava! Però no és aquest, eh?

  2. Hola, no he llegit res d’en Mankell, però pel que sembla hi ha novel•les més aconsellables per començar. He mirat el que has llegit i, m’aconselles començar per Amb l’alè al clatell ? El títol, la veritat ja té la seva gràcia.
    Fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s