Les llàgrimes de la senyoreta Marta

“Novel·la d’iniciació”. Abans d’endinsar-me en aquesta obra, havia sentit en nombroses ocasions com se l’anomenava amb aquest terme, i quan vaig llegir-ne la contraportada vaig topar-me amb la mateixa definició. I és que, cal admetre-ho, el concepte se li ajusta com un guant. Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una novel·la d’adolescència i descobriments, però enfocada a un lector adult i ben rodat. L’obra fa una panoràmica de la vida pausada i sense secrets dels pobles a través de les primeres experiències sexuals del protagonisme, que partint d’un detonant conegut s’endinsa en un món estrany i completament nou.

Pep Puig empra un estil delicat i tendre per explicar-nos una història de descobriments. A través de la mirada innocent i encara un xic infantil del Pau, el protagonista, la narració es desgrana amb facilitat i esdevé extremadament propera des de les primeres pàgines. El noi, gairebé sense voler, s’embolica amb la seva professora de primària i així es converteix, inconscientment, en una via d’escapament per a ella. La professora plora perquè la seva vida és un desastre i, sobretot, perquè se sent extremadament sola.

El Pau despulla la seva mirada ingènua a la vegada que  trontolla entre les flonjors de la infantesa i les pressions i responsabilitats de la maduresa. El pes de la tradició, encara dominant en un poble petit i tancat, les baralles arrogants dels adolescents i la incertesa davant un futur que es fa molt gros per als protagonistes acompanyen el Pau en aquesta aventura sobre fer-se gran. Les descripcions de Pep Puig desprenen una calma i tranquil·litat que  aconsegueix transmetre al lector aquella sensació tan agradable d’un matí de diumenge en una plaça Major on el món s’atura.

Malauradament, l’obra no és perfecta i a mesura que avançava en la lectura m’ha recordat cada cop més El lector, de Bernard Schlink. Malgrat el canvi d’escenari i algunes variacions supèrflues, he tingut la sensació que la història  de fons és la mateixa i, contràriament al cas del protagonista, no m’ha descobert res de nou.

Se n’ha fet una lectura compartida al QL?

Advertisements

3 thoughts on “Les llàgrimes de la senyoreta Marta

  1. no m’he pogut afegir a la lectura conjunta del QL, ultimament em faten hores ( o em sobra feina!). Em crida l’atenció, i la teva ressenya m’ha fet venir ganes de llegir-la.
    El lector no l’he llegida, però n’he vist la peli. La historia de fons ,potser és la mateixa per que els humans ens repetim continuament

  2. Retroenllaç: La passió d’Erzsebet « Un racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s