La magnitud de la tragèdia

L’humor àcid i punyent de Quim Monzó es reflecteix com un mirall en aquesta obra, gens apta per a ànimes sensibles. La magnitud de la tragèdia és una explosió de cruesa, sàtira i realitat que cal llegir des d’una perspectiva frívola per no caure en el pessimisme sobre la naturalesa humana.

La història d’un trompetista frustrat desboca tota mena de situacions on la desgràcia, la solitud i l’egoïsme existencial són presents tothora per elaborar una imatge de l’ésser humà on l’afecte i les bones emocions queden a part. El protagonista de la novel·la viu confús i alterat tot un conjunt de vivències exasperants coronades per un humor negre i sense remordiments que, tot i que duu les situacions a l’extrem més negre, fa posar els pèls de punta.

Els personatges de l’obra, però, no careixen d’humanitat, fet que tenyeix el llibre d’un malestar amarg i posa al lector en el dilema entre estimar i odiar els progatonistes. És una obra molt monzoniana, amb un estil característic de l’autor que li aporta originalitat i diversió però sempre en la seva línia humorística.

Advertisements

2 thoughts on “La magnitud de la tragèdia

  1. He llegit un parell de llibres de relats de Monzó, i no m’han acabat de fer el pes. D’alguna manera, em deixen mal cos. No dic que no el torni a llegir mai més, però els cops que ho he fet no m’ha convençut.

  2. A mi m’agrada el Monzó. Els seus reculls sempre en tenen algun que em deixa descol.locada. Bona ressenya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s