El primer dia

Obra d’aventures i amor en un estil directe i assequible per a tothom. El primer dia parla de la història entre un astròleg i una arqueòloga que van a la recerca de l’impossible i que passen mil i una trifulgues en una experiència on la fantasia hi és molt present. A través de la veu del protagonista, l’autor ens fa arribar reflexions assequibles a tothom que fan referència a dos grans temes (la memòria i l’amor) distribuïts a través de frases que posen de manifest la fragilitat dels records (“La memòria és tan mandrosa com hipòcrita, només reté els millors i els pitjors records.”), la complementarietat entre les parelles (“No són ni l’home ni la dona els que han de ser ideals, sinó el que volen compartir junts.”), el fet de compartir la vida amb algú (“Crec que les històries es teixeixen així, amb una successió de petits moments fins a concedir-vos el futur d’un gust compartit.”) i el poder (subjectiu) de la memòria (“El temps no ho esborra tot, hi ha instants que queden intactes a la nostra memòria, tot i que no puguem saber per què aquests i no uns altres”). Així totes juntes, sembla que tanta filosofia embafi, però les frases estan molt ben repartides al llarg de l’obra de manera que apareixen en una petita dosis i en el moment adequat per gaudir-ne.

El primer dia és una novel·la extensa però ràpida, sense grans fragments ni un estil recargolat. Hi he trobat a faltar descripcions (no n’hi ha ni una sobre els personatges, que es dibuixen a partir de la imaginació del lector) i una mica més de profunditat en les relacions entre protagonistes, que sembla que interactuiin en un context de superficialitat irritant. A banda d’això, és una bona novel·la per evadir-se de les preocupacions quotidianes ja que transporta el lector a una realitat completament diferent a la rutina del dia a dia.

També n’ha parlat la Montserrat Brau al blog de Nosaltres llegim.

 

Advertisements

2 thoughts on “El primer dia

  1. No el puc acabar. A mesura que han anat passat les pàgines, m’ha anat decebent més i més.
    El millor, per mi, és aquell punt de sentit de l’humor que de, tant en tant.

  2. Una vegada vaig llegir-ne alguna cosa d’aquest autor i no em va agradar massa. Bona ressenya la que en fas d’aquest llibre que no conec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s