El primer dia de les nostres vides

Probablement és casualitat, però sembla que les meves lectures vagin de crisi d’identitat a crisi d’identitat. Tot i això, procuraré no establir comparacions entre aquesta obra i l’anterior, perquè tan l’una com l’altra són prou bones en el seu estil, que és completament diferent. En aquest cas, un grapat d’esdeveniments poc fortuïts coincideixen en la vida d’en Daniel per trencar-li una rutina ferma que ha anat construïnt al llarg dels anys. La irracionalitat d’una existència sense sentit aparent, els destins confusos i la degradació de les relacions humanes són els pilars d’una novel·la curta però potent que narra una història anònima plena de reflexions i amb una brisa d’esperança.

El primer dia de les nostres vides és la història d’en Daniel, un home de mitjana edat que es troba enmig d’un mar de dubtes quan el destí li pren tots els referents i les relacions afectives que guiaven i donaven sentit a la seva existència.  L’obra compagina la personalitat ascèptica i quadriculada del protagonista amb la fogositat d’una noia que descobreix al metro i que l’empeny a trencar amb el poc que li queda. Així, mitjançant una trobada casual, en Daniel es replantejarà la seva situació per agafar-se altre cop a les regnes de la vida.

A través de la veu d’en Daniel, l’autora “deixa caure” frases suposadament casuals però que descriuen l’essència de les relacions humanes. “Quan mires algú als ulls pot passar que sentis alguna cosa especial. Una fiblada a l’estómac, un batec a les temples o la falta sobtada d’aire. Sigui el que sigui, pot canviar-te la vida per sempre.” Talment com un metge que estableix la diagnosi d’un cas, l’objectivitat del protagonista contrasta amb la força dels esdeveniments, que estan tacats d’emocions i un afecte estroncat. La racionalitat amb la que en Daniel s’autopsicoanalitza sorprèn, potser perquè descriu situacions típiques i habituals, que tots hem experimentat, però que ell observa des de fora i amb una fredor quasi inhumana: “Sempre havia tingut on anar. Destí, trajecte, horari. Una existència organitzada. Sense lloc per a la improvisació ni la novetat. Fins llavors.”

“No hi ha pitjor silenci que el dels sentiments” es diu en Daniel a si mateix. I és que si d’alguna cosa vessa l’obra és de sentiments i emocions, de totes aquelles reaccions humanes que ens agombolen i protagonitzen el nostre dia a dia i que ni la rutina aconsegueix apagar. És una novel·la bonica i planera, un oasi per a aquelles persones que es troben en una situació sentimental plena de turbulències. Malgrat que en alguns moments l’obra perilla de caure en l’etiqueta de “novel·les edulcorades i ensucrades que embafen”, l’autora s’en surt molt bé i crea una història dolça però en mesura, que aconsegueix parlar d’amor sense fer que el lector se n’atipi només a les primeres pàgines.

També n’han parlat en Xexu i Jomateixa al seu blog.

Anuncis

6 thoughts on “El primer dia de les nostres vides

  1. Una molt bona ressenya. Pel meu gust, jo l’hagués puntuat una mica més baix, però només perquè potser per mi, com per altres homes, és una història una mica massa edulcorada, com dius al final, i potser a tu no t’ho ha semblat en excés. Depèn també del punt de referència. Parla d’un amor una mica especial, no és ben bé un amor com el que es pot pensar. Una història una mica a la japonesa, per les coses que passen i les sorpreses ocultes que es van desgranant a mesura que avança. En conjunt està bé, però ja et dic un pèl massa melós pel meu gust.

  2. No és un llibre que, en principi, em vingui molt de gust llegir, però aprofito l’avinentesa per felicitar-te per l’apunt, molt ben escrit!!!
    També vaig llegir el d’en Xexu, felicitats també per ell!

    Et llegeixo i en frueixo…

    SU

  3. M’he llegit les tres novel·les d’aquesta jove autora i no sabria dir si m’agrada més aquesta o Pa amb xocolata, però el que sí veig és que se li dóna bé aprofundir en l’emotivitat dels personatges i que això es traspassa al lector. Entreté, sense embafar, i et deixa amb ganes de més.

  4. M’ha agradat el comentari de Xexu: “una història una mica a la japonesa”. És una bona definició d’aquesta novel·la breu, intensa i subtil.

  5. És la tercera que et llegeixo Tresa i cada cop estic més convençuda que ets una gran escriptora. Has estat capaç de fer 3 històries ben diferents. Difenrents d’estil, de personatges, d’accións i sentiments.
    En vull més!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s