L’elegància del número zero

L’elegància del número zero és una obra de protagonistes anònims, silencis erigits davant la impotència d’un amor no correspost i solitud, molta solitud. Tot i això, no és una novel·la regida per la tristesa, sinó més aviat per un sentiment de nostàlgia i melancolia vers quelcom que el protagonista mai ha aconseguit però que alhora troba a faltar. Amb un estil elegant i precís, Lluís Muntada ens narra una història on erotisme i filosofia es donen la mà per acompanyar el lector al llarg d’una narració que vessa emocions per totes les pàgines.

El David és un noi de poble que viu atrapat entre l’admiració que sent cap al seu cosí i l’amor incondicional que desprèn cap a l’Agnès, una noia francesa que es mostra en tot moment una fita inabastable. Tot i això, en David es convenç dia rere dia i, més tard, admetrà que “llavors jo estava influït per aquell fenomen que des de la física es va anomenar <<empatia de les partícules subatòmiques>>. Creia que, si dues persones senten una atracció mútua, acaben trobant-se.”

El protagonista exerceix alhora de personatge secundari, de finestra cap a un món que li tanca les portes i el manté allunyat de tot. Des de la seva posició d’espectador, en David observa i aprèn per fer-nos reflexionar amb idees com “la força que mesura la intel·ligència de les persones és com una mena de clepsidra.”, “…el passat no és mai estàtic. Al contrari, es mou amb nosaltres.” i “la saviesa no ens fa necessàriament ni millors ni més feliços.”

Tanmateix, el protagonista no se’ns presenta com una figura de ferro, sinó que pateix i evoca els seus sentiments en cada paraula que narra una vida on tot el què ha desitjat li ha estat privat. L’elegància del número zero és la història d’una lluita personal des de la rereguàrdia, configurada d’accions poc sorolloses però que es caracteritzen per la paciència i la voluntat de seguir-ho provant, de tirar endavant i tornar-ho a intentar sense defallir. Potser la frase que més ho resumiria tot és la següent: “La gent que ha mort construint una cosa amb passió, absorvit per alguna fe, ha mort distreta.”

Advertisements

7 thoughts on “L’elegància del número zero

  1. Dius: “Tanmateix, el protagonista no se’ns presenta com una figura de ferro, sinó que pateix i evoca els seus sentiments en cada paraula que narra una vida on tot el què ha desitjat li ha estat privat.”

    I jo me l’apunto a la llista per llegir al 2011, quan he decidit que no dormiré per poder posar-me al dia jajaja.

  2. Ho ratifico: és un llibre boníssim. No entenc com aquest llibre no ha tingut el ressò que mereixia. Em sembla una obra admirable.

  3. És sensacional aquest llibre. Tècnica, profunditat, ironia subtil… Em recorda Kundera, aquest autor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s