El món groc

El món groc és una injecció d’optimisme ideal per a tothom. En poc més de 100 pàgines, l’Albert Espinosa és capaç de fer canviar la concepció de la vida al més negatiu tot destapant vessants emocionals que coneixem però que en molts casos no som capaços d’apreciar. Aquest llibre traspua alegria i calidesa per tots els cantons i pot ser l’eina ideal per creure que, al capdavall, el què mou les persones és l’afany per fer sentir bé als altres.

“Les pèrdues són positives” declara l’Albert tot just començar el primer capítol. Ell, que va patir càncer durant 10 anys, ens encomana les ganes de viure malgrat les frustracions que ens depara el destí i ens empeny a “escriure un historial de la nostra vida” per salvaguardar tots aquells instants que ens han fet sentir propers a la felicitat, a “desitjar constantment i a creure en els nostres desitgs” i a “reconstruir-nos a través del nostre passat” recordant els objectius i les creences d’aquell jo més jove però no per això menys important.

El món groc no és un llibre de ficció, sinó més aviat un manual per aprendre a gaudir de la vida. En alguns moments he arribat a sospitar que era un llibre d’autoajuda camuflat, però la manera en què està escrit i el fet de fonamentar-se en experiències personals em fa descartar aquesta idea. Un dels objectius de l’obra és omplir de força i autoestima al lector, però Albert Espinosa va més enllà. A banda de la felicitat individual, l’autor ens convida a “acceptar als altres de la mateixa manera que ens acceptem a nosaltres mateixos” i aposta per a la diversitat com a valor fonamental, ja que “els contrastos tenen poder”.

En aquest món construït per l’autor, cal deixar la desconfiança a la porta per fer créixer així el nostre entorn de coneixement (“els desconeguts poden aportar-nos moltes coses, cal aprofitar-ho de la mateixa manera que cal fer-ho amb allò que ens aporten els del nostre voltant”). És una realitat molt semblant a la de qualsevol, ja que “la vida està plena de reptes”, però “tancar els ulls ens ajuda a veure-ho tot més clar” i així prendre decisions sense guiar-se per un impuls inicial que moltes vegades pot ésser perjudicial.

Aquest llibre m’ha recordat molt El món sobre rodes, de l’Albert Casals, potser perquè tots dos autors són persones que no han tingut un camí lliure d’obstacles però aquesta experiència els ha omplert d’una saviesa serena que emana de dins seu i així ho traspassen a les seves obres.

Ideal per a…m’arriscaria a dir que per a tothom, tot i que suposo que és una obra més adequada per a un públic jove i per a aquells que encara creuen que la vida té una mica de màgia.

Advertisements

10 thoughts on “El món groc

  1. Ei! Jo encara crec que la màgia de la vida i de jove me’n queda poc. però aquest tipus de llibres em fan un mica de mandra. Segurament si els llegis m’agrdaria però mira.. no trobo mai el moment

  2. En llegir-lo em va agradar força, en vaig treure bones idees, i en vaig parlar bé al blog. Però amb el pas del temps m’ha anat deixant un regust més agredolç. Ja no el recordo amb estimació, ara em sembla irreal i fantasma. I em sap greu, perquè em va agradar llegir-lo, però no sé quina mena d’efecte rebot m’ha fet que ha deixat de fer-me gràcia. Espero que no et passi el mateix, i que segueixis pensant que és un llibre optimista, on jo penso que és un auto-engany.

  3. Aquest llibre no l’he llegit, però sóc admiradora total de l’Espinosa, la seva novel·la em va agradar, les seves pel·lícules m’encanten i cada diumenge busco al Periódico la seva columna per disfrutar de les anècdotes que hi explica. Crec que és sincerament una excel·lent persona, original i amb molt bones idees. No em sembla gens cap engany.

  4. N’he sentit a parlar i no l’he llegit. He sentit aguna entrevista a l’Albert Espinosa .Realment em fan molta enveja els optimistes , siguin vocacionals o d’ofici, que s’hi han tornat perque la vida els ha portat a lluitar per sobreviure.

  5. Encara que assegura que no és un llibre d’autoajud, creo que ho és i amb aquesta intenció està escrit. És molt personal, cada un projecta o sublima el dolor o ho racionalitza com pot. No tothom, en una situació així, reaccionaria com ell, senzillament perquè no tothom té l’energia que té ell. És d’admirar, per això, la seva ferma voluntat de superació. Una mica heavy la festa de la cama. Ho trobo entre allò sublimi una certa mística poc real. Parlant de mística, del llibre crec extreure unaa influencia orientalista, com si el cos pesés menys que l’anima

  6. Retroenllaç: Todas las chicas besan con los ojos cerrados | Racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s