Egosurfing

Egosurfing és una novel·la fora del normal, d’aquelles que o t’agraden molt o no t’agraden gens, sense un punt intermedi. Se’n podria dir surrealista, contemporània, potser fins i tot innovadora, però cap d’aquests adjectius m’acaba de convèncer. Simplement, crec que el lector obert a noves tendències ha de llegir-la i experimentar per ell mateix la narració característica de Llucia Ramis.

La història en si, no té massa trampa; una noia mallorquina que resideix a Barcelona des que va a la universitat es veu atrapada entre diversos personatges desconeguts quan una reportera l’acusa de llençar una bossa d’escombraries al cap d’un home que ha perdut el nord a causa d’una separació dolorosa. Dit així, la trama sona tant il·lògica que es podria titllar d’estúpida, però el cert és que a Egosurfing tot té un sentit amagat que el lector va desenterrant a través de la mescla entre situacions incongruents i d’altres massa quotidianes. “El futur era una possibilitat entre un munt de possibilitats”

Seguint l’estil que va desembolicar a Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, Llucia Ramis ha fet un pas més cap a la maduresa narrativa que s’observa amb metàfores carregades de significat com: “La memòria és la llar on retornam cada cop més sovint, cansats de voltar pels carrers de la vida”o també “L’infern és la consciència del mal. I aquesta consciència és la que ens fa crear els dimonis i els fantasmes”.

No sé si aquesta obra es mereixia el Premi Josep Pla 2010 o n’hi havia altres de més bones, tampoc entraré en el debat sobre la corrupció dins dels premis literaris catalans ni acusaré l’obra d’haver estat un producte de màrqueting i prou. Si que és cert, però, que crec fermament que Egosurfing és una bona novel·la, que m’ha entretingut i m’ha fet reflexionar a mesura que l’anava llegint. “Na Rut sentia la calma d’aquells moments que semblen infinits i que són perfectes i que resulten tan felbes” ens confessa la protagonista, i a l’hora de llegir frases com aquesta m’alegro d’haver deixat de banda les crítiques negatives i haver donat una oportunitat a aquesta novel·la.

Advertisements

7 thoughts on “Egosurfing

  1. Enhorabona!!
    Gràcies per posar l’enllaç des del QL. Havia llegit alguna vegada aquest bloc passant de volada mentre buscava opinions sobre llibres sense saber que era d’una quellegista.
    Pel que fa al comentari d’Egosurfing, molt d’acord. Potser massa expectatives per un Premi Pla. Però com dius, això és un altre tema…
    Ens llegim

  2. és la primera ressenya positiva que llegeixo d’aquest llibre. Si cau a les meves mans el llegiré amb la mentalitat ben oberta, com tu, a veure si també li trobo el puntet.

  3. Mira que llegeixo de tot, i el dels 30 anys me’l vaig llegir amb ganes ja que no coneixia l’autora. Ara mateix la tinc a la llista d’autores que no puc amb elles.

    El vaig començar però una força del més enllà em va fer deixar-lo, em donava mal rotllo 🙂

    M’alegro que a tu si que t’agradés una mica.

    Terra de llibres

  4. A mi NO em va agradar gens. I em sembla una broma de mal gust (o una presa de pèl, com vulgueu dir-ho) que guanyés un premi que porta el nom d’en Pla, però en fi, sobre gustos…

  5. Retroenllaç: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes | Racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s