De cuerpo y alma

El cervell, aquest gran desconegut, obre una petita finestreta i ens convida a entrar en una de les seves habitacions. Passin i vegin i, en aquest cas, aprenguin. Boris Cyrulnik dissecciona una part de la neuropsicologia per acostar-la a tothom i ensenyar-nos que, al capdavall, fins i tot les emocions més intenses són connexions neuronals que es poden explicar a través de la química i la biologia.

Aquest autor d’origen jueu que ha tingut un gran èxit a França destapa una part de l’ésser humà que tots creiem conèixer profundament però que, en realitat, tan sols en sabem quatre detalls. Les emocions i els sentiments són quelcom extraordinàriament íntim i personal, però Cyrulnik ens mostra que tot es pot explicar racionalment mitjançant la ciència.

Mirat fredament, es podria dir que Cyrulnik trenca la filosofia amb justificacions científiques, i emet afirmacions òvbies però a la vegada xocants, com per exemple que “la felicidad mai és completa” (p.55) i que “la sensació de ser feliç o infeliç depèn probablement de la connotació afectiva. Per tant, la felicitat no és una realitat física sinó que és la representació personal del món” (p.61).

L’obra, però, també ens acosta consells extremadament útils com que “l’estabilitat afectiva provoca una regularitat dels metabolismes” (p.90), és a dir, que les persones que estimen i són estimades tenen menys probabilitats de posar-se malaltes, i també que “els exercicis físics, els plaers intel·lectuals i les relacions afectives tenen un efecte protector per a les nostres neurones. […] El sedentarisme i l’aïllament afectiu i intel·lectual constitueixen els principals riscos d’un envelliment difícil.” (p.197).

Cyrulnik utilitza estudis, dades i estadístiques per justificar una obra a l’abast de tothom (personalment, per creure’m certes coses relacionades amb el cervell necessito una base científica sòlida que fugi de la pseudoliteratura d’autoajuda que ha sorgit els últims anys). L’autor desgrana sentiments tant comuns però alhora tant complexos com l’amor i l’odi, per fer-nos veure que “el fet de representar en el nostre món psíquic el patiment d’algú que estimem ens provoca un dolor biològic. Quan la persona que estimo pateix, jo no pateixo com ella, però no puc ser feliç. El meu benestar depèn de la seva felicitat.” (p.177).

Malgrat tot, l’autor no destrueix la màgia de les emocions, sinó que la reforça; és un llibre per saber, i que aquest coneixement ens ajudi a ser més conscients de nosaltres mateixos i de tot allò que vivim perquè puguem gaudir-ne amb més força. Encara que Cyrulnik defensa que “per a tenir certeses, el millor és ser ignorant” (p.237), en aquest cas discrepo. D’acord que encara ens falta recórrer molt de camí fins arribar a entendre plenament el cervell i poder tractar els casos que ho necessitin, però aquesta ignorància ens empeny a preguntar-nos, estudiar, errar i tornar-ho a intentar per saber cada cop més. I el coneixement que anem adquirint és una font riquíssima que ens ajuda a seguir endavant i a qüestionar-nos tot allò que encara és inexplicable per a l’ésser humà.

Ideal per a…interessats en la neuropsicologia i en l’afectació de les emocions en l’ésser humà, com també en els casos clínics que necessiten tractament i en com evitar que la manca d’afecte o la sobreprotecció siguin la causa d’una infantesa problemàtica.

Anuncis

3 thoughts on “De cuerpo y alma

  1. ostres, ha de ser molt interessant. Jo també necessitao una base cientifica per entendre el cervell. Corre cada “pajaru” que es bas aen la pseudo ciència que fa una mica de feredat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s