El silenci dels arbres

Preciós. Eduard Márquez transforma un grapat de vides anònimes en històries que travessen de ple l’ànima del lector i, poquet a poquet, s’hi fan un racó. Amb un estil plagat de metàfores, figures retòriques i imatges subtils, l’autor desplega un ventall de sentiment que posen la pell de gallina.

El silenci dels arbres parla d’amor en temps de guerra. Dos dels protagonistes, l’Andreas i l’Amela, viuen una història de dubtes i contradiccions en un escenari on regna la mort i la destrucció.

Tot i no tenir més de 200 pàgines, l’obra no s’acaba aquí: entre el passat i el present també s’amaga la intriga de Sophie Kepler, que juntament amb un luthier encantador esdevenen els altres dos grans pilars de la novel·la.

Eduard Márquez juga aquest cop amb l’harmonia de les paraules per acostar-nos l’essència de la música, que esdevé el lligam entre els personatges de la novel·la.

Amb La decisió de Brandes aquest autor em va captivar des d’un principi i, ara, El silenci dels arbres l’ha convertit en un dels meus escriptors de capçalera.

Ideal per a… amants de la poesia feta prosa i de les novel·les amb frases tant ben fetes que, per molts cops que les llegeixis, no te’n canses mai.

Anuncis

3 thoughts on “El silenci dels arbres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s