Un encargo difícil

Una vídua silenciosa, un home covard sotmès a xantatge, una hostalera simple i sincera, un ermità misteriós i un grup de militars franquistes s’agrupen a Cabrera, gairebé per casualitat. Entre adults marcats per les seves accions i creences, una noia de tretze anys descobreix la vida destil·lant bondat i innocència i creant el fil que lliga els diferents protagonistes de la novel·la. Un encargo difícil és un entramat d’històries pròpies de cada personatge, que els obsessionen i els aïllen de la resta de persones. Tots comparteixen un espai, l’illa balear, però també l’angoixa per un passat que els turmenta i la incertesa de no saber com resoldre la situació present. Matusserament, es relacionen a trompicons teixint petits brots d’amistat que creixen dèbils però amb la voluntat de transferir humanitat als personatges.

Pedro Zarraluki tracta el franquisme des d’un lloc apartat, on cada protagonista porta la seva creu i gaudeix d’un retir passatger que li permet respirar profundament lluny de la repressió del règim. Amb un estil preciosista i ple de detalls, l’autor ens acosta un recull de monòlegs interiors que entren en contacte per unes circumstàncies casuals i que, malgrat ser històries anònimes amb poca acció, destaquen per la humanitat que desprenen.

Què em balla una mica? Les reflexions de Camila, la noia clau de la novel·la, que per ser una nena de 13 anys trobo que assoleix un grau de maduresa realment sorprenent en les seves reflexions sobre la vida i la realitat.

Ideal per a…amants de les novel·les lentes i ben elaborades, com també per a aquells que els hi agrada llegir sobre un tema arxiconegut a Catalunya (el franquisme) des d’un altre punt de vista.

Fragments que són una delícia:

“El mar es como el alma. Es profundo, sabes que lo es pero no cuánto en realidad, porque es también impenetrable. Y está lleno de monstruos terribles y un poco grotescos, igual que el alma. “

“A veces, cuando veo cuánto maltrata la vida a las personas, me da por pensar que a mí también me maltratará, que me pasarán cosas terribles como a mamá, o que yo misma haré otras de las que tendré que arrepentirme y con las que quizá cargue para siempre en la conciencia. Supongo que es fácil equivocarse, perder el camino o dejarse vencer por el cansancio, tirarlo todo por la borda, vamos. Debe ser muy tentador cuando una lleva mucho tiempo viviendo y empieza a comprovar que no sucede casi nada de todo aquello que esperaba.”

Anuncis

3 thoughts on “Un encargo difícil

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s