La carretera

És molt difícil descriure aquesta novel·la. Per una banda, la història esgarrifa i fins i tot atemoreix. Per l’altra, desperta des de tendresa fins a admiració.

En un escenari apocalíptic i dominat per la cendra, que ho cobreix tot, un pare i un fill lluiten per sobreviure. La mort és per tot arreu: no hi ha menjar, l’aigua està contaminada, els animals han desaparegut, tot és destrucció i la única presència de vida són alguns humans que han sobreviscut a l’hecatombe però que s’alimenten d’altres persones per falta de menjar.

Els protagonistes fugen dels caníbals en una cursa inacabable i esgotadora. La crueltat dels “dolents” posa els pèls de punta, però la passió que el pare sent per al fill fa saltar les llàgrimes. El nen, en una infantesa terrible, no entén la situació. És la bondat personificada, però poc a poc construeix una armadura al seu voltant per culpa d’una situació que el sobrepassa. El pare, conscient que la fi es troba rere qualsevol obstacle, lluita amb totes les seves forces per tirar endavant amb valentia i optimisme malgrat la realitat.

L’estil, directe i breu, emfatitza el caràcter punyent de la història. En algunes ocasions, però, la descripció se m’ha fet un xic pesada. He llegit que l’autor ha dedicat l’obra al seu fill i que la història representa la metàfora de la infantesa, on el nen va a remolc del pare i està ple d’interrogants, fins que abandona aquesta etapa i aprèn a viure sense dependre’n. És una obra intensa, que insereix al lector dins un món a les acaballes i que transmet un munt de sensacions. La humanitat protagonitza, per damunt de tot, la novel·la, ja que la relació i l’estima dels dos protagonistes és el motor de tota la història. Tot i que no és gens agradable de llegir en alguns casos, la sensació final és que val la pena pensar que, en qualsevol infern, sempre existeixen bones persones.

Ideal per a… qui no tingui fills (sobretot, pel patiment que suposa) i qui sigui capaç de passar-ho una mica malament però de trobar-hi el significat i gaudir igualment amb l’obra.

Advertisements

11 thoughts on “La carretera

  1. la tinc pendent i em fa mandra per que tothom diu que és molt dura. Segons la teva recomanació, me n’ahuria d’abstenir, ja que tinc fills i ja tinc la dosi de patiment natural assegurat 😉 En algun moment de la l’acabaré llegint , però de moment esperarà un temps més

    • T’animo a llegir-la (encara que tinguis fills), realment val molt la pena. Ara, això si, busca algun moment propici anímicament perquè aquesta novel·la pot acabar encomanant depressions en alguns casos… Espero la teva ressenya!

  2. Hola Màgia!
    Dies enrrera vaig veure el trailer de la pel·licula i em va angoixar molt! o sigui que crec que no m’ engrascare a llegir el llibre.
    Felicitats per les teves resenyes!

  3. Hola Màgia!!!! Sóc Cala trons de Q.L.. M’agrada el teu comentari i m’agrada “La carretera”; encara no l’he acabada però trobo tan interessants els diàlegs com els silencis. Tota la narració és per a tenir-la en compte: t’emociona, et commou et fa sentir angoixa i tendres al mateix temps. És bona, del què jo em queixava al començament, és de la versió en Català. Si en tens ocasió, m’agradaria que en fessis una lectura comparant les dues traduccions; potser ja sóc jo que hi tinc mania. Salut!

    • Hola Calatrons! Tindré en compte això que dius, la veritat és que jo vaig llegir-me la versió en català i segurament deu haver-hi diferències en les traduccions. Tot i això, esperaré un temps a comparar amb la versió en castellà perquè tinc una llista immensa de lectures pendents i, a més, l’obra em va deixar una sensació de buidor estranya que, si haig de recuperar, prefereixo fer-ho més endavant. M’apunto la teva recomanació, moltes gràcies pel comentari. Ens llegim!

  4. Ostres!!! segur, segur que és una bona novel•la, però no la què havia de llegir jo fa quatre dies. No la vaig poder acabar, la vaig trobar brillant però monòtona, no sé com dir-ho. Això que feia molt que la volia llegir. No em va decebre, sé que no la vaig començar en el meu millor moment.
    Fins aviat

  5. Retroenllaç: Sukkwan island | Un racó per llegir

  6. Amb en McCarthy passa com amb en l’Ulisses de Joyce. Mai no ens posarem d’acord respecte a les al•lusions i significats de la novel•la. Hi ha en l’obra de McCarthy al•lusions òbvies a La Bíblia i Homer. Hi ha qui en veu a Melville, Milton o Woodsworth.
    A La carretera hi ha una al•lusió reiterada a que els dos protagonistes duen el foc. El primer que un pensa és que es refereix al foc del coneixement que ens il•lumina l’ànima i que des de Plató els homes ens hem anat passant els uns als altres generació rere generació. Però hi ha més possibilitats. Permeteu-me una cita. “Amb esforç hem encès un foc, un foc en les ments dels homes, …, aquest foc indomable es diu llibertat”. La frase té els seus antecedents, però, sabeu qui la va dir? George W. Bush. Al 2005. La carretera és del 2006.
    I aquesta referència al foc com a símbol de la llibertat també pot oferir-nos una explicació a l’enigmàtic final de Meridià de sang. Un home fa forats a terra (crec que per posar una tanca de filferro) i recull les espurnes. Sembra la llavor de la llibertat, el foc de la llibertat, i recull el foc deixat allí per Déu. Un epíleg que ens recorda que el noi ha estat assassinat pel diable perquè ha mantingut sempre viva una espurna de llibertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s