El nas de Mussolini

Últimament, no sé si expressament o per casualitat, he sentit molt a dir que els premis literaris estan desprestigiats. En aquest cas, El nas de Mussolini es mereix totes les lletres del Premi Sant Jordi 2008. Baulenas ha treballat a fons tots els elements que configuren l’obra: tant l’argument, com l’estil narratiu, com els personatges, com l’escenari estan definits fins a l’últim detall i cap contradicció traeix la història. No hi ha fils despenjats.

La Berta Panatis és una convençudíssima militant comunista que accepta sense remordiments les ordres del partit: assassinar Primo de Rivera. Per fer-ho, però, necessita un temps d’exili i decideix mudar-se a Biribil, un poblet de muntanya, per reflexionar i preparar la seva acció. No marxa sola, però, sinó amb el seu pare, un home mutilat i submís que accepta sense badar boca les decisions de la seva filla, tot i que la consciència el rosega per dintre en moltes ocasions.

L’obra promet en un principi ser una bomba de rellotgeria, i el lector espera amb impaciència un magnicidi que no arriba. Ara bé, la història esdevé cada cop més intensa a mesura que passen els dies i l’avís per dur a terme l’assassinat no apareix. La Berta, el seu pare, un home de poder a la comarca, la seva amant, un capità del Sometent i la resta de persones que viuen al poble desenvolupen la història, marcada per les creences personals de cada personatge.

La força de la novel·la no rau en l’acció sinó en els personatges i la seva lluita per tirar endavant allò que creuen malgrat els impediments que es van trobant pel camí. Cada protagonista s’aferra als seus principis i no els deixa anar tot i que, en alguns casos, la seva postura esdevé gairebé incomprensible tenint en compte les circumstàncies.

Ideal per a… convençuts dels radicalismes polítics i defensors del fi sense tenir en compte el mitjà, però també ideal per a aquells que vulguin entendre com algunes persones poden lluitar aferrissadament per no traïr els seus principis.

Si vols saber-ne més…també n’ha parlat la bajoqueta al seu bloc.

Un fragment que és una delícia: “No té la sensació que la vida és com una excursió? Que anem caminant, que ens entretenim una mica aquí, una mica allà, que ens aturem una estona més en un lloc que ens agrada, i en aquest lloc, durant uns quants minuts somiem i estimem, i tenim fills. I ens fem la il·lusió que la ruta que prenem és l’atzar. I és mentida: els peus, com autòmates, amb un ritme constant, ens porten directament a la fi. Per més filigranes que fem durant el trajecte, l’excursió s’acaba. I quan en veiem el final i ens aturem, girem els ulls enrere i ens adonem, amb sorpresa, que el principi és a tocar…”

Anuncis

3 thoughts on “El nas de Mussolini

  1. És una novel.la que vaig llegir de manera interrompuda, a tallls diríem. No sé, no hi havia manera de trobar-hi continuïtat.
    Diria que en línies generals em va agradar.

  2. Jo sobre la màfia que hi ha als premis sempre en parlo. No és just que guanye gent ja superconeguda i que fa un llibre mediocre. És com una estafa per a la resta de gent que participa al premi i que escriu molt bé. És massa tot com un negoci i no ho trobo gens just! Però està així el tema.
    M’agrada molt el fragment que has triat i com l’has explicat 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s