La decisió de Brandes

M’ha encantat. L’obra parteix del dilema del protagonista, que es troba entre l’espasa i la paret quan ha d’escollir entre entregar un quadre amb un grandíssim valor personal a un alt càrrec nazi o acceptar les conseqüències si decideix no fer-ho.

La veu del protagonista emmana un monòleg continu i carregat de melancolia. Ell, un home gran i malalt que veu com la mort se li acosta, imparable, cada cop més, viatja a través dels records i les vivències passades narrant una història d’opressió i de resistència. És una novel·la que emociona fins al punt que la nostàlgia del protagonista s’apodera del lector en tot moment. Les contradiccions i els dubtes, com també les bones experiències del narrador acaben de configurar una història preciosa però terriblement trista.

No coneixia Eduard Márquez, però l’estil de la novel·la m’ha encisat. Descriu al detall tant els colors dels quadres com l’estat d’ànim del protagonista, encomanant emocions d’una manera gairebé poètica. És una obra per llegir a poc a poc i gaudir així de cada frase.

D’on ha sortit? De les nombroses bones crítiques que he sentit d’Eduard Márquez.

Fragments que són una delícia:

“De quin color és l’enyorança? Amb el pare jugàvem a adjudicar un color a les sensacions: la gana, l’enveja, la ràbia, la vergonya, la melangia… Mentre passejàvem pel carrer o miràvem les flames de la llar de foc, un deia una paraula i l’altre contestava amb un color. <<La set?>> <<Lila.>> <<L’avorriment?>> <<Gris.>> I quan, al vespre, es feia massa tard, el pare acabava sempre igual. <<L’hora d’anar a dormir?>> Mai no sabia què respondre. Em ficava al llit i m’adormia pensant-hi. No com ara, que visc atrapat en l’insomni en un erm perdut entre el dia i la nit. De quin color és l’insomni? I la por? I la tristesa?”

“Des de la distància, però, em costa comprendre que fóssim prou il·lusos per creure que la incerta possibilitat de viure a través de l’altre tot allò que no érem podria compensar els efectes devastadors de la immensitat que ens separava. L’amor és cec, diuen. I pretensiós fins a l’absurd.”

Advertisements

6 thoughts on “La decisió de Brandes

  1. A mi em va encantar. Les bones crítiques de la blogosfera també em van fer decidir a comprar-ne un i va ser aquest. La setmana passada en van caure dos més en edició de butxaca i ja estan ala cua de pendents.

  2. Sóc l’altra Mireia (Racó de la solsida), Màgia, ja saps que sóc DDICTA-FAN-ADMIRADORA de l’Eduarda Màrquez, per mi és un dels millors escriptors en llengua catalana, per com cuida l’estil, per com suggereix les coses, per… TOT!
    Aquesta novel.la és una delícia.

  3. Després de llegir El silenci dels arbres em van quedar molta ganes de llegir més coses d’en Màrquez, aquest és a la pila. Gràcies pel teu apunt.

  4. Retroenllaç: Cinc nits de febrer « Un racó per llegir

  5. Retroenllaç: La decisió de Brandes | Quadern de mots

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s