L’ombra de l’eunuc

L'ombra de l'eunuc

Títol: L’ombra de l’eunuc
Autor: Jaume Cabré
Any de publicació: 2010
Editorial: Proa
Pàgines: 460
ISBN: 978-84-7588-184-3

Magistral. Amb Senyoria, Cabré ja mostrava la seva extraordinària capacitat narrativa, però se supera amb L’ombra de l’eunuc i arriba al punt àlgid amb Les veus del Pamano.

L’ombra de l’eunuc és un recull d’històries de la família Gensana. Miquel Gensana, l’últim membre del llinatge, buida les seves vivències davant una amiga en un sopar. La narració segueix l’estil de Cabré i va amunt i avall sense seguir un desenvolupament lineal, però encara no és tant exagerat com amb Les veus del Pamano.

És una obra que flueix. Des de les primeres pàgines, el lector es despulla de la pròpia personalitat i entra dins la ment d’en Miquel, l’oncle Maurici, la Teresa Planella o en Bolós, entre altres. Cada individu és un món, i Cabré acosta tant els personatges que totes les accions que duen a terme són justificables i acceptades, per molt reprovables que puguin semblar.

A més, la subtil ironia inclosa en els diàlegs permet que la lectura no perdi la frescor. Tot i això, és un tipus de narració molt arrelat a la manera de fer dels catalans, i pot resultar difícil per algú que no coneix els costums d’aquí arribar-ne a copsar l’essència. També hi he trobat a faltar la descripció, encara que potser l’autor va decidir obviar expressament aquest recurs. Quan posem punt i final al llibre coneixem fins els pensaments més íntims dels personatges, però no sabem com els ha dibuixat l’autor.

L’obra, a més, és una apologia de l’art, que apareix com un element eteri i abstracte però que dóna sentit a tots els esdeveniments. Cabré subratlla aquesta idea mitjançant l’ús d’expressions cultes que, en el context on s’utilitzen, són petits regals pel lector, emfatitzats per les breus però profundes reflexions sobre la vida i l’existència humana. Cabré empra una filosofia senzilla i humana, que pot semblar poc el·laborada encara que obliga al lector a fer una pausa en la lectura i assaborir aquests fragments plens de sentit.

Finalment, queda la incògnita no resolta del títol: qui és, realment, l’eunuc? És el Miquel, últim membre de la família Gensana? O bé és l’oncle Maurici i el seu secret que no revela del tot? És el Bolós, a qui se li atribueix des d’un principi el mot però que després gairebé resulta irònic?

Anuncis

4 thoughts on “L’ombra de l’eunuc

    • M’alegro que t’hagi agradat, realment és una obra mestra. Encara no he trobat cap novel·la de Cabré que m’hagi decebut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s