La crueltat feta paraules. Un grup de nens britànics naufraga en una illa deserta i es veuen obligats a organitzar-se per sobreviure. En un principi, la racionalitat i el sentit comú guien els infants, que s’espavilen i prenen mesures lògiques per seguir amb vida i, alhora, facilitar un possible rescat.
L’obra transcorre amb fluïdesa i la situació, tant ben encarada en un principi, es degrada ràpidament. L’egoïsme, la crueltat, la ràbia i la barbàrie afloren entre els infants, que actuen feroçment i creen un escenari salvatge però terriblement humà.
No són, els nens, les criatures més innocents? On podem trobar un ésser més pur que un infant? Amb un estil aparentment neutre i sense crítiques amagades, William Godling ha escrit una obra despietada que ensenya cruament i a través dels infants fins a quin punt les persones tenen dins seu un caràcter salvatge que frega el sadisme. És una novel·la impactant que deixa el lector amb un gust amarg a la boca però que convida a reflexionar.
D’on ha sortit? De la recomanació d’una amiga lectora.
