Diuen que en el teatre i el cinema és més difícil fer riure que fer plorar, i em sembla que amb les novel·les passa una mica el mateix. La petita història dels tractors en ucraïnès no està escrita amb grans paraules, ni amb un estil molt acurat, però cada anècdota que s’hi reflecteix arrenca un somriure al lector.
Un home gran i amb problemes per valdre’s per ell mateix decideix aparellar-se amb una atractiva i jove ucraïnesa. La protagonista, indignada per la decisió que pren el seu pare, lluita amb totes les seves forces intentant trencar un matrimoni claríssimament de conveniència.
L’humor és present en tot el llibre, que es guia per un argument principal i pretesament seriós però que en realitat diverteix extraordinàriament al lector. És una obra ideal per fer una pausa entre novel·les denses i feixugues i per gaudir d’una manera diferent de la literatura.
D’on ha sortit? De la portada estrident del volum, que crida als lectors des dels prestatges de la biblioteca.
