Las vírgenes suicidas

La contraportada posa la novel·la pels núvols, i els comentaris que vaig llegir em van crear una imatge gairebé idealitzada d’una obra que qualificaria amb “està bé”.

La idea, s’ha de reconèixer, és original: un grup de noies adolescents, aparentment equilibrades i felices,  se suiciden sense motiu. A través d’un narrador passiu escrit en tercera persona del plural, una tècnica un xic estranya, Eugenides narra la seqüència de fets sense deixar–nos entrar en la ment de les protagonistes.

Un munt d’interrogants apareixen de seguida en la ment del lector davant la barrera invisible que no permet accedir als perquès de tot plegat. L’estil de l’autor, que frega l’extravagant, tampoc ajuda a endinsar-se completament en la història.

Ideal per a… amants dels drames freds i les novel·les estranyes.

Middlesex

Middlesex és una obra amb un argument molt especial, que trenca els tòpics sense convertir-se en extravagant. Jeffrey Eugenides ens presenta la història de Calliope Stephanides, una noia d’orígens grecs que viu amb la seva família als EUA. La protagonista retrocedeix unes quantes dècades i ens narra la història des d’uns inicis remots però cabdals per la seva vida, quan els seus avis eren adolescents.

La vida de Callíope transcorre amb normalitat fins que descobreix quelcom d’anormal en el seu desenvolupament com a dona durant la pubertat. Les supersticions, els tòpics, els metges incompetents i la ignorància es barregen mentre Callíope, sola, descobreix que pateix d”ambiguous genitalia”, una espècie d’hermafrodisme.

Descrita d’aquesta manera, la temàtica del llibre pot semblar des d’estranya fins a repugnant. Ara bé, l’obra ho explica tot amb un estil clar, simple i, sobretot, sense caure en la morbositat que podria despertar aquest tema. És una novel·la que serveix per conèixer, per fer extenses qüestions biològiques que no hauria arribat a entendre per mi mateixa. No crec que en cap moment aprofiti l’hermafrodisme per despertar el sensacionalisme barat que, en altres moments, s’ha derivat de tots aquests temes. A més, la novel·la ens apropa altres realitats que també m’eren pràcticament desconegudes, com per exemple les tradicions gregues, la història dels conflictes entre Grècia i Turquia i la situació dels immigrants als EUA durant els inicis del s.XX. Quina pega l’hi trobo? En alguns moments se m’ha fet llarga.

D’on ha sortit? D’un comentari de Chauchat al QL?