Poques vegades he agafat una obra de Lienas que no m’hagi agrada, i Atrapada al mirall tampoc m’ha decebut. La història parteix d’una mort inesperada i confusa que impregna tota la novel·la de misteri i boira.
Després de que la seva millor amiga mori en condicions estranyes, Gina inicia una recerca per descobrir la veritat. Rebuscant entre les restes materials que ha deixat la Laura, Gina va destapant una història plena de dolor. La protagonista s’entrevista amb les persones més properes a l’entorn de la seva amiga, i el·labora monòlegs amb les seves veus per intentar entendre’ls.
Lienas juga aquesta vegada amb el misteri dels miralls, i també estableix un paral·lelisme molt interessant entre els camps de concentració i el turment que pateix la Laura. Amb el seu estil lleuger que tant la caracteritza, l’autora ha creat una història que enganxa i alhora és una crítica a la submissió que algunes dones pateixen en la societat actual.
