El millor lloc del món és aquí mateix

Un antidepressiu natural i sense conservants ni colorants que pren el lloc als típics manuals d’autoajuda tant exitosos entre un cert sector de la població. Aquesta obra, amb un títol llarguíssim però una història breu, és l’ideal per als lectors amb l’autoestima baixa i una tendència innata al pessimisme. La màgia apareix a la vida de la protagonista, que ha sucumbit a la tristesa causada per la mort dels seus pares. Així, a través de personatges fantàstics i situacions increïbles, l’Iris aconsegueix tirar endavant i reprendre la seva vida.

L’estil característic de Francesc Miralles, basat en capítols curts i diàlegs curulls de filosofia quotidiana, esdevé un xic exagerat amb aquesta obra. La novel·la presenta un mètode fàcil de resolució de problemes, on la màgia i la fantasia són el motor de l’èxit de la protagonista. La resurrecció de morts, la lectura de pensaments i el fet que tot sembla anar de cara a la vida de l’Iris són algunes de les meravelloses qualitats que configuren l’obra.

Aquest cop potser s’han passat una mica, amb tanta fantasia i tanta felicitat. Espero que altres obres de Francesc Miralles (o potser hauria de dir “Miracles”?) toquin una mica més de peus a terra. Que la vida és màgica, però no tant.

D’on ha sortit? Del bon record que em va deixar “Tant de bo fossis aquí”

Fragments que són una delícia:

“Segons els estudiosos, cada dia tenim us seixanta mil pensaments. Positius i negatius, banals i profunds. No cal jutjar-los: són com núvols que passen. Som responsables del que fem, però no del que pensem. Per això, quan alguna idea t’angoixi, simplement posa-li l’etiqueta de pensament i deixa-la passar.”

“Tens raó, això és el que som tots: un gran embolic sense solució a la vista.”

“Més valuosa que la màgia només hi ha la felicitat.”

Tant de bo fossis aquí

Dolç com una petita llaminadura que no embafa els sentits però et deixa amb una sensació molt agradable. La història no és complicada, fet que ajuda a traçar una atmosfera de tendresa iproximitat. El narrador és tant humà que te n’enamores. Els seus defectes, els dubtes i l’expressió de les preocupacions envolten al lector des de la primera pàgina. El personatge abandona la ficció i es posa al teu davant per narrar-te amb sinceritat la seva vida, poc excepcional però plena d’harmonia.

L’amor no és el plat fort de l’obra, tot i que roman assegut prop de les vivències del narrador per prendre protagonisme quan és el moment. És una novel·la ideal per fer fugir la solitud d’aquells que encara no han trobat la companyia adecuada per construir una vida conjunta, ja que subreptíciament deixa una espurna d’esperança que fa fugir el pessimisme derivat dels desenganys i les decepcions.

Frases que són una delícia:

“Només molt de tant en tant pots estar segur que viuràs per sempre més, i aquesta és una de les curiositats de la vida…”
“Som el temps que ens queda.”
“Sempre vas desitjar tenir un gronxador per abraçar el cel ni que fos un instant.”
“Algú t’espera en algun lloc. L’amor no té final.”
“No me’n puc anar a dormir fins que no li trobo un sentit al dia.”
“L’amor de veritat et trobarà al final.”