Sense sostre i intel·ligència precoç. Dues temàtiques que, a simple vista, no tenen res a veure. L’autora, però, les converteix en el pilar de la seva novel·la.
Amb un estil molt hàbil de llegir, de Vigan ens narra la història d’una adolescent superdotada que es qüestiona si les actuacions humanes estan justificades èticament. La única amiga que té, una noia que viu al carrer, introdueix a la història l’element dramàtic que pessiga al lector.
Tot i que els pensaments i els comportaments d’ambdues noies estan determinats per aquestes característiques, ambdues problemàtiques socials es tracten de manera molt superficial. És una obra entretinguda, ideal per llegir en un dia ple d’estones perdudes.
