Cada set onades

Diuen que les segones parts tendeixen a ser toves, a defallir, si les comparem amb la primera obra que ha fet néixer la història en qüestió. En aquest cas, haig d’admetre que Cada set onades no desperta la passió derivada d’aquella sensació tant agradable d’anar descobrint els personatges de la història, però possiblement això és degut al fet que els sediments de la novel·la ja s’han establert a Contra el vent del nord. Tanmateix, Glattauer aconsegueix una vegada més que el lector s’enamori de l’Emmi i el Leo i s’aferri a les pàgines de la novel·la per barrejar-se amb les seves emocions, els seus dubtes i les seves incerteses. Cada set onades comparteix l’encant de la primera part de la història en una narració on l’humor sempre hi és present i on els mals tràngols se superen amb un bon somriure.

Sempre és difícil allargar una situació i mantenir la intriga, però Cada set onades demostra que és possible fer reviure uns personatges encisadors. Perquè l’Emmi i en Leo són el plat fort de la novel·la, el motor de la història, allò que fa que el lector se senti proper a l’obra i, en aquesta segona part, retrobi uns amics que feia mesos que no veia i gaudeixi amb les seves vivències. Tot i que en aquest cas la història és més previsible i ja es veu per on anirà, l’autor sap jugar amb l’estira-i-arronsa dels protagonistes i captiva el lector amb una història dolça en la seva mesura i que flueix sense traves.

Plagat d’una ironia àcida i simpàtica, Cada set onades desperta una tendresa especial que provoca una lectura lleugera i agradable. L’estil, fàcil i directe, fa que sigui una obra accessible per a tothom i ideal per llegir en una estoneta morta a qualsevol lloc per endinsar-se en una realitat bonica i divertida i evadir-se durant uns instants de les preocupacions personals.

També n’han parlat l’Espolsada, La que llegeix i la Llibreta de la Núria al seu blog.

Contra el vent del nord

És possible enamorar-se d’algú a qui no has vist mai, que únicament coneixes a través d’allò que t’escriu en e-mails? No sé si internet és una via per a trobar l’amor o si més aviat suposa una frontera, però l’Emmi i el Leo m’han enganxat amb la seva història virtual. Contra el vent del nord és una novel·la ràpida i fugaç, com les comunicacions d’avui en dia, que s’ajusta sense fissures a la majoria de les relacions de la societat occidental moderna: sense esperes ni embuts, directes, ara i aquí.

Els protagonistes de la història són dos desconeguts que mantenen contacte a través d’internet. El què comença com un error casual es converteix en un lligam indispensable per a les seves vides, en un bàlsam per desconnectar de la realitat i dels problemes quotidians per a submergir-se en un món on les paraules ho són tot. La ironia, l’enveja i la crítica es barregen amb la sinceritat i la tendresa per construir una relació dolça, però tacada per un deix d’acidesa.

Cada mail de l’Emmi i el Leo empeny a seguir endavant, a llegir més, a descobrir els significats intrínsecs de les seves frases i a introduir-se d’amagat en aquesta unió virtual, de manera que poc a poc el lector els va incoroporant dins d’un mateix. És un llibre d’estiu, per a llegir en una tarda i oblidar les preocupacions però alhora per plantejar-se com el progrés en les comunicacions està canviant les nostres vides.