La passio que les paraules d’Ahern desperten a P.S. I love you sembla haver-se perdut en aquesta novel.la. Where the rainbow ends es la historia d’una relacio home-dona que es balanceja entre l’amistat i l’amor. La narracio es duu a terme mitjanc,ant dialegs i correspondencia entre els personatges, per la qual cosa la novel.la es molt rapida de llegir.
Sembla que Ahern es una escriptora bastant prolifica, potser degut a l’exit de P.S. I love you. No obstant aixo, aquest cop no ha aconseguit reunir els components necessaris per atraure l’interes del lector. L’argument es tan simple que frega l’estupidesa, i a mesura que transcorre la historia els aconteixements es fan cada cop mes previsibles. El final, obvi. Be, tothom pot tenir un mal moment.
