La tendència de Camilla Läckberg a treure llibres de la saga Hëdstrom està esdevenint cada cop més constant, amb el risc de convertir-se en una “autora best-seller”, és a dir, una escriptora mediocre que empra la mateixa fórmula insubstancial per enganxar un lector poc crític. Tanmateix, haig de confessar que amb Crim en directe aquest perill es desmenteix i Läckberg demostra, un cop més, tot el seu potencial com a escriptora.
En aquest cas, Patrick Hëdstrom s’enfronta a una història d’assassinats múltiples amb una característica comuna, però aparentment desvinculats entre si. L’escenari que envolta Hëdstrom, Fjällbacka, ha patit un daltabaix amb l’arribada d’un equip de televisió que s’estableix a la ciutat per fer un programa tipus Gran Hermano. Aquest petit obstacle, juntament amb la corrupció d’un alcalde egoista i les dificultats de gestió de la seva vida personal, fan anar de cap l’afable protagonista de la saga.
Crim en directe adquireix una dinàmica menys perceptible en les altres novel·les de la saga, que atorga un ritme trepidant als fets i impedeix l’estancament de l’argument. Läckberg incrementa el nombre de personatges respecte obres anteriors sense abandonar la veu de cada protagonista, que incorpora una perspectiva diferent en saltar de l’un a l’altre sense biaixos. La combinació entre una intriga potent i la quotidianitat de les vides dels personatges crea una història multidimensional, que fa rumiar el lector i a la vegada li arrenca algun somriure amb els maldecaps rutinaris de la parella ja coneguda per als amants de l’obra de Läckberg.
