Crim en directe

La tendència de Camilla Läckberg a treure llibres de la saga Hëdstrom està esdevenint cada cop més constant, amb el risc de convertir-se en una “autora best-seller”, és a dir, una escriptora mediocre que empra la mateixa fórmula insubstancial per enganxar un lector poc crític. Tanmateix, haig de confessar que amb Crim en directe aquest perill es desmenteix i Läckberg demostra, un cop més, tot el seu potencial com a escriptora.

En aquest cas, Patrick Hëdstrom s’enfronta a una història d’assassinats múltiples amb una característica comuna, però aparentment desvinculats entre si. L’escenari que envolta Hëdstrom, Fjällbacka, ha patit un daltabaix amb l’arribada d’un equip de televisió que s’estableix a la ciutat per fer un programa tipus Gran Hermano. Aquest petit obstacle, juntament amb la corrupció d’un alcalde egoista i les dificultats de gestió de la seva vida personal, fan anar de cap l’afable protagonista de la saga.

Crim en directe adquireix una dinàmica menys perceptible en les altres novel·les de la saga, que atorga un ritme trepidant als fets i impedeix l’estancament de l’argument. Läckberg incrementa el nombre de personatges respecte obres anteriors sense abandonar la veu de cada protagonista, que incorpora una perspectiva diferent en saltar de l’un a l’altre sense biaixos. La combinació entre una intriga potent i la quotidianitat de les vides dels personatges crea una història multidimensional, que fa rumiar el lector i a la vegada li arrenca algun somriure amb els maldecaps rutinaris de la parella ja coneguda per als amants de l’obra de Läckberg.

Los gritos del pasado

Reprenent la línia inicial que va traçar amb Les filles del fred, Camilla Läckberg ens torna a traslladar als escenaris d’una Suècia estival per interrompre la calma de les vacances amb un crim en present però que furga el passat. Els sempre càlids i agradables Patrick i Erika Hërstom acompanyen un lector inquiet al llarg d’aquesta història, tacada de misteris i secrets familiars. Poc a poc, Läckberg es consolida amb obres com aquesta com una de les dames negres de la novel·la policíaca sueca.

Diverses històries paral·leles es van desgranant a trompicons, sense deixar entreveure el final d’una novel·la que combina la introspecció dels personatges i la intriga de diversos assassinats. L’autora es posa a la pell de tots els seus personatges per fer-ne palesa la humanitat i embolicar el lector curiós en un trencaclosques molt ben quadrat. L’estil d’acció i la sucessió d’esdeveniments sense pausa fa que la novel·la sigui amena i convida a no cessar la lectura per entendre els entramats d’una història on la genètica i els fets ocults del passat tenen un paper fonamental.

Les filles del fred

Un entramat d’històries connectades entre si formen Les filles del fred, una obra on cada personatge té veu pròpia per fer-nos arribar les seves vivències però també per fer saber al lector que cada figura amaga un secret.

La paternitat recent del policia principal dóna el tret de sortida a un gavadal de situacions que s’aniran desenvolupant amb fluïdesa però que no deixaran entreveure fins al final quina relació hi ha realment entre tots els personatges. Més que la intriga d’un assassinat, aquesta novel·la és misteriosa en sí mateixa per les ombres, la hipocresia i el passat ocult de tots els protagonistes, que només deixen entreveure de tant en tant per on van els trets.

L’escenari, un poblet de Suècia, constitueix un estereotip que ha anat creixent des del boom de les obres d’Stieg Larsson i que reflecteix una societat tancada, sectària i extremista. Ara bé, amb les actuacions d’alguns personatges, Läckberg també presenta la cara més humana i amigable dels habitants del nord, un element que aporta tendresa a la lectura i apropa els protagonistes més entranyables al lector.

Les filles del fred és un cabdell d’experiències, històries viscudes i situacions del passat que s’emboliquen i fan ballar el cap al lector que intenti esbrinar com han anat les coses. Tot i això, les paraules van desembolicant els nusos i, finalment, la llum il·lumina totes les històries.

D’on ha sortit? De la recomanació de venecia al QL?