Després de dies i dies de recórrer el mateix prestatge de la biblioteca esperant trobar-hi El lector, aquesta setmana la sort m’ha somrigut. I cal remarcar que m’ha somrigut molt, perquè aquesta obra es mereix totes les bones crítiques que ha rebut.
El lector és la història d’un noi de quinze anys que s’enamora d’una dona madura que li correspon. Malgrat l’escabrositat d’aquesta història, que podria recordar a la Lolita de Nabokov, el sexe i l’erotisme no són els principals components del relat.
L’autor, que ens deixa amb el dubte de si la història que relata és una experiència personal, ha creat una petita joia de la literatura. Des de les primeres pàgines, es configura una barreja de sentiments, emocions i vivències del protagonista que aconsegueixen traspassar les pàgines i embolcallar al lector.
Michael Berg, el protagonista, enamora amb les seves paraules. L’honestedat i la innocència d’aquest noi que es troba en l’etapa de descobrir la vida fan que la narració sigui dolça i gens espessa.
Hanna, d’altra banda, és una dona madura que escampa interrogants amb els seus silencis. El caràcter d’aquesta cobradora de tramvies fa anar de corcoll el pobre Michael, que prou feina té a païr l’abundant felicitat en la qual es veu submergit per alhora comprendre l’actitud de la persona que li aporta alhora plaer i odi.
El lector va més enllà d’una simple història d’amor. És una obra intensa, que va desgranant qüestions de moralitat a mesura que el protagonista es va fent gran. Breument, fa un recorregut per la vida qualsevol de Michael Berg i n’explica les preocupacions quotidianes generades per un amor d’adolescència que encara no ha aconseguit comprendre ni assumir tot i el pas dels anys.
Ara només toca veure la pel·lícula i comprovar si realment fa honor a l’obra de Schlink.
