Les veus de les víctimes del franquime teixeixen una història colpidora que arriba al cor del lector. L’edifici de la Maternitat d’Elna és el testimoni mut de la lluita aferrissada per la vida en un context on la mort era per tot arreu. La guerra civil espanyola sembrà terror i dolor, i així ens ho expliquen els narradors del llibre. Assumpta Montellà dóna a conèixer l’actuació d’Elisabeth Eidenbenz i les seves companyes i ens mostra com, en una època on tot és destrucció, la força de voluntat per salvar vides és l’únic que val.
Tot i que la qualifico com “Una delícia”, més aviat hauria de dir que és un llibre extremadament real i indispensable per aquells que encara creuen en els valors i les causes perdudes com a meta de l’existència humana. És un bàlsam per als moments de frustració davant de la misèria i les injustícies i transmet un missatge de solidaritat que reforça les creences a favor de l’ésser humà.
D’on ha sortit? De la necessitat de documentar-me abans de visitar la Maternitat.
