En la línia de la novel·la anterior (Aurora boreal, ressenyada aquí), Asa Larsson ens acosta una nova història de crims en la petita comunitat de Kiruna, al nord de Suècia. Empra els mateixos ingredients que en l’altra obra i barreja el secretisme i les actituds quasi sectàries entre els membres de l’església de Kiruna per fer aflorar una intriga que s’allarga més de 450 pàgines.
Reprèn amb els mateixos personatges una nova història que té trets interessants i enganxa, però no difereix d’un estil que poc a poc va consolidant. És una novel·la policíaca amb les característiques de la literatura negra sueca, on el fred i l’aïllament són essencials per crear una atmosfera inhòspita i misteriosa que impregna tota l’obra.
Ideal per a…aquells que han llegit Aurora boreal i s’han quedat amb l’esperança de saber més dels personatges i llegir noves històries que els mantinguin en vida.