La primera obra literària d’Albert Espinosa em va agradar, però aquesta segona m’ha decebut. L’he trobada massa fàcil, escrita sense massa implicació en el cas de l’estil i amb una trama superficial. M’ha semblat una trampa que reprodueix el discurs predominant d’El món groc i que no explica res de nou. M’agraden les idees de l’Albert Espinosa, però aquest llibre m’ha semblat un conte infantil i repetitiu per a l’èxit que a tingut.
Arxiu d'etiquetes: Albert Espinosa
El món groc
El món groc és una injecció d’optimisme ideal per a tothom. En poc més de 100 pàgines, l’Albert Espinosa és capaç de fer canviar la concepció de la vida al més negatiu tot destapant vessants emocionals que coneixem però que en molts casos no som capaços d’apreciar. Aquest llibre traspua alegria i calidesa per tots els cantons i pot ser l’eina ideal per creure que, al capdavall, el què mou les persones és l’afany per fer sentir bé als altres.
“Les pèrdues són positives” declara l’Albert tot just començar el primer capítol. Ell, que va patir càncer durant 10 anys, ens encomana les ganes de viure malgrat les frustracions que ens depara el destí i ens empeny a “escriure un historial de la nostra vida” per salvaguardar tots aquells instants que ens han fet sentir propers a la felicitat, a “desitjar constantment i a creure en els nostres desitgs” i a “reconstruir-nos a través del nostre passat” recordant els objectius i les creences d’aquell jo més jove però no per això menys important.
El món groc no és un llibre de ficció, sinó més aviat un manual per aprendre a gaudir de la vida. En alguns moments he arribat a sospitar que era un llibre d’autoajuda camuflat, però la manera en què està escrit i el fet de fonamentar-se en experiències personals em fa descartar aquesta idea. Un dels objectius de l’obra és omplir de força i autoestima al lector, però Albert Espinosa va més enllà. A banda de la felicitat individual, l’autor ens convida a “acceptar als altres de la mateixa manera que ens acceptem a nosaltres mateixos” i aposta per a la diversitat com a valor fonamental, ja que “els contrastos tenen poder”.
En aquest món construït per l’autor, cal deixar la desconfiança a la porta per fer créixer així el nostre entorn de coneixement (“els desconeguts poden aportar-nos moltes coses, cal aprofitar-ho de la mateixa manera que cal fer-ho amb allò que ens aporten els del nostre voltant”). És una realitat molt semblant a la de qualsevol, ja que “la vida està plena de reptes”, però “tancar els ulls ens ajuda a veure-ho tot més clar” i així prendre decisions sense guiar-se per un impuls inicial que moltes vegades pot ésser perjudicial.
Aquest llibre m’ha recordat molt El món sobre rodes, de l’Albert Casals, potser perquè tots dos autors són persones que no han tingut un camí lliure d’obstacles però aquesta experiència els ha omplert d’una saviesa serena que emana de dins seu i així ho traspassen a les seves obres.
Ideal per a…m’arriscaria a dir que per a tothom, tot i que suposo que és una obra més adequada per a un públic jove i per a aquells que encara creuen que la vida té una mica de màgia.
