Criadas y señoras és el retrat d’un poble del Mississipi regit per la jerarquia racial que caracteritzava els Estats Units als anys setanta. L’escenari, homogeni i senzill, se sustenta en un grup de famílies benestants, cadascuna de les quals disposa dels serveis d’una criada de pell negra que treballa en una precarietat absoluta. A partir d’aquesta esclavitud generalitzada, però percebuda com quelcom habitual a la vila, una jove periodista es qüestiona la realitat i s’hi enfronta.
La lluita entre l’entorn social de la noia i les seves conviccions personals desenvolupa en una història de conflictes ètics i amistats secretes disfressades d’hipocresia. Criadas y señoras és un entramat d’anècdotes quotidianes que plasmen la discriminació racial des de múltiples perspectives però sense perdre el rumb d’un argument acotat i previsible. Tot i el pes de la temàtica, però, la novel·la es presenta com una història dolça i agradable, ideal per als amants de les obres plàcides que deixen un somriure al lector.
Hola, és la primera ressenya que llegeixo des de la Catosfera. Fins ara totes les crítiques, o mes aviat lloances, venien de més enllà de la nostra frontera i, la veritat , la unanimitat extrema no m’acabava de convèncer. Amb la teva puntuació i amb el teu criteri lector ja em faig una idea més real del llibre. Gràcies.
Que tinguis una bona entrada d’any.
Jo també la vaig comentar al bloc. A mi em va agradar força. Es deixa llegir amb facilitat.
Tot i que m’esperava que la cosa acabaria malament, com dius tu, al final et deixa amb un somriure.
Bona crítica. La peli em va agradar molt.
Em va agradar molt, encara que em va costar una mica l’arrencada. La història és molt potent.
No n’havia sentit a parlar, i els reis l’han dut a la meva mare, ja li demanrè quan l’acabi ella