En la línia de l’anterior novel·la (ressenyada aquí), l’autora ens narra com el cap de policia protagonista de la saga, el comissari Knutas, s’enfronta a una nova seqüència de crims. La història parteix de l’assassinat d’un fotògraf alcohòlic amant de les apostes a les curses de cavalls i l’argument s’acaba embolicant amb qüestions de pederàstia i de desestructuració familiar.
Ubicada a l’illa de Gotland, que es converteix en l’escenari habitual de les novel·les de Jungstedt, la narració flueix amb un estil simple i plagat de diàlegs que es complementen amb petites descripcions paisatgístiques de l’entorn. L’autora recupera personatges de la novel·la anterior, que deixa algunes històries penjades, que resulten agradables de retrobar. Combinant les escenes quotidianes amb el neguit de la investigació, la història és ràpida de llegir i no fa rumiar massa. Cal destacar que aquesta obra m’ha semblat més elaborada que la primera en el sentit que la trama policíaca està més ben justificada i que els successos tenen més sentit (com també la seva resolució).
Trobo, però, que la intriga en si comença massa tard i que fins a mitja novel·la no succeeixen prou fets perquè el lector es qüestioni qui és el culpable i com ha dut a terme el crim. A més, hi ha una història secundària d’amor que ja coneixiem amb la primera obra i que no acaba de dir res fins al final, on succeeixen un munt de coses amb tan sols dues pàgines.
Ideal per a…amants de la novel·la negra sueca que ja hagin llegit la primera història (si no es pot fer difícil d’entendre en algunes coses).
Me l’apunto per l’estiu que és quan m’agrada més llegir novel.la negra. Bon ressenya!
Estic descansant un amica de novel·la negra, però jo també me l’apunto
Retroenllaç: L’art de l’assassí « Un racó per llegir