És molt difícil descriure aquesta novel·la. Per una banda, la història esgarrifa i fins i tot atemoreix. Per l’altra, desperta des de tendresa fins a admiració.
En un escenari apocalíptic i dominat per la cendra, que ho cobreix tot, un pare i un fill lluiten per sobreviure. La mort és per tot arreu: no hi ha menjar, l’aigua està contaminada, els animals han desaparegut, tot és destrucció i la única presència de vida són alguns humans que han sobreviscut a l’hecatombe però que s’alimenten d’altres persones per falta de menjar.
Els protagonistes fugen dels caníbals en una cursa inacabable i esgotadora. La crueltat dels “dolents” posa els pèls de punta, però la passió que el pare sent per al fill fa saltar les llàgrimes. El nen, en una infantesa terrible, no entén la situació. És la bondat personificada, però poc a poc construeix una armadura al seu voltant per culpa d’una situació que el sobrepassa. El pare, conscient que la fi es troba rere qualsevol obstacle, lluita amb totes les seves forces per tirar endavant amb valentia i optimisme malgrat la realitat.
L’estil, directe i breu, emfatitza el caràcter punyent de la història. En algunes ocasions, però, la descripció se m’ha fet un xic pesada. He llegit que l’autor ha dedicat l’obra al seu fill i que la història representa la metàfora de la infantesa, on el nen va a remolc del pare i està ple d’interrogants, fins que abandona aquesta etapa i aprèn a viure sense dependre’n. És una obra intensa, que insereix al lector dins un món a les acaballes i que transmet un munt de sensacions. La humanitat protagonitza, per damunt de tot, la novel·la, ja que la relació i l’estima dels dos protagonistes és el motor de tota la història. Tot i que no és gens agradable de llegir en alguns casos, la sensació final és que val la pena pensar que, en qualsevol infern, sempre existeixen bones persones.
Ideal per a… qui no tingui fills (sobretot, pel patiment que suposa) i qui sigui capaç de passar-ho una mica malament però de trobar-hi el significat i gaudir igualment amb l’obra.
la tinc pendent i em fa mandra per que tothom diu que és molt dura. Segons la teva recomanació, me n’ahuria d’abstenir, ja que tinc fills i ja tinc la dosi de patiment natural assegurat
En algun moment de la l’acabaré llegint , però de moment esperarà un temps més
T’animo a llegir-la (encara que tinguis fills), realment val molt la pena. Ara, això si, busca algun moment propici anímicament perquè aquesta novel·la pot acabar encomanant depressions en alguns casos… Espero la teva ressenya!
Mira quina casualitat, el de “Se sabrà tot” ja et vaig dir que li vaig regalar a mon cunyat engunany per Sant Jordi. Este li vaig regalar l’any passat. L’hem llegit mitja família i a tots ens ha fet patir bastant. Si que potser hi ha trossos que es fa pesat però crec que val la pena llegir-lo.
http://terradellibres.blogspot.com/search/label/McCarthy%20Cormac
Hola Màgia!
Dies enrrera vaig veure el trailer de la pel·licula i em va angoixar molt! o sigui que crec que no m’ engrascare a llegir el llibre.
Felicitats per les teves resenyes!
El vaig llegir l’any passat i em va saber a poc. Bona ressenya.
Hola Màgia!!!! Sóc Cala trons de Q.L.. M’agrada el teu comentari i m’agrada “La carretera”; encara no l’he acabada però trobo tan interessants els diàlegs com els silencis. Tota la narració és per a tenir-la en compte: t’emociona, et commou et fa sentir angoixa i tendres al mateix temps. És bona, del què jo em queixava al començament, és de la versió en Català. Si en tens ocasió, m’agradaria que en fessis una lectura comparant les dues traduccions; potser ja sóc jo que hi tinc mania. Salut!
Hola Calatrons! Tindré en compte això que dius, la veritat és que jo vaig llegir-me la versió en català i segurament deu haver-hi diferències en les traduccions. Tot i això, esperaré un temps a comparar amb la versió en castellà perquè tinc una llista immensa de lectures pendents i, a més, l’obra em va deixar una sensació de buidor estranya que, si haig de recuperar, prefereixo fer-ho més endavant. M’apunto la teva recomanació, moltes gràcies pel comentari. Ens llegim!
Tinc fills i si, esgarrifa. Confesso que em va deixar impressionada, però em va agradar molt.
Ostres!!! segur, segur que és una bona novel•la, però no la què havia de llegir jo fa quatre dies. No la vaig poder acabar, la vaig trobar brillant però monòtona, no sé com dir-ho. Això que feia molt que la volia llegir. No em va decebre, sé que no la vaig començar en el meu millor moment.
Fins aviat