No sóc una amant aferrissada de la novel·la negra, però de tant en tant intento provar les novetats amb més bones crítiques que ofereix aquest gènere. Ningú no ho ha vist és una de les obres que mereix una oportunitat, almenys per part d’aquells que gaudeixen amb el gènere policíac.
Una dona apareix brutalment assassinada a una platja sueca, fet que serveix de detonant per començar la novel·la. Jugstedt combina intriga, relacions i un passat misteriós per desenvolupar una història que atrau l’atenció del lector i desperta una forta curiositat que no es veu satisfeta fins el final.
L’estil, que en part m’ha recordat a Larsson, és distès i senzill, sense grans descripcions i amb les paraules justes per explicar els fets suficients perquè el lector no abandoni la lectura. La crítica negativa, en aquest cas, recauria en el final, que es pot preveure un cop has passat tres quartes parts del llibre.
D’on ha sortit? És una semirecomanació d’una amant dels llibres amb bon criteri.
Retroenllaç: Ningú no ho ha sentit | Un racó per llegir